S’ha posat en funcionament a Barcelona (on, si no?) un servei de taxi exclusivament per a dones. Té el bonic nom de Línia Rosa i és ofertat per la companyia Servitaxi. Es tracta d’un número de telèfon al qual poden trucar totes les dones que desitgin ser transportades per un taxi que sigui conduït també per una dona. Això sí, els vehicles admeten clients homes a les parades o quan es troben en circulació, però al telèfon de marres només hi poden accedir les persones de gènere femení. L’arrencada (mai més ben dit) del nou servei ha estat discreta i gairebé sense publicitat perquè la radioemissora no disposa encara de les trenta taxistes (dones) necessàries per poder oferir-lo en condicions òptimes. Tot i així, la resposta de la clientela està essent força bona, segons explica la impulsora de la idea, la també taxista Begoña Torres. El motiu pel qual hi ha dones que prefereixen pujar a taxis conduïts específicament per dones és que en alguna ocasió han rebut un tracte groller o desagradable per part de taxistes masculins. Els taxistes que cometen aquesta mena de comportaments són una minoria ínfima, precisa la senyora Torres, però ja resulten suficients per donar una imatge pèssima del sector sencer.

Aquí val la pena dir una cosa sobre els taxis de Barcelona. Potser només és una percepció meva, però tinc la sensació que, en general, el servei ha millorat considerablement en els últims anys. Concretament em sembla que gairebé ha desaparegut del mapa aquell taxista arquetípic, mig troglodita, que conduïa un cotxe brut i empudegat de burilla refredada, i que donava la tabarra al client mentre escridassava per la finestra els vianants i els altres conductors. Si aquests altres conductors eren dones, naturalment el taxista consuetudinari s’esplaiava amb un rosari de comentaris obscens, que recitava donant per descomptada la complicitat del passatger (si aquest era un home, s’entén).

Bé, doncs com deia, suposo que amb els anys s’ha produït un canvi generacional que ha portat (parlo sempre en general, insistesc) un servei de molta més qualitat: cotxes nous i ben cuidats, conductors civilitzats i de bon tracte que ja no només escolten la COPE, i també taxistes dones, una figura que no fa tants anys era difícil d’imaginar. Tot això està molt bé. Tanmateix, sens dubte deu haver-hi encara algun reducte d’aquests espècimens que quan s’asseuen al volant necessiten exhibir el mascle alfa que porten dins, i que de tant en tant es permeten efusions de testosterona a expenses de les passatgeres. És lamentable i, per descomptat, punible. Però que la rèplica als comportaments dels taxistes cafres sigui l’aparició de la Línia Rosa és ben propi del món en què vivim.

D’entrada pot semblar que ens trobem davant d’una d’aquestes ocurrències amb què sovint es despenja un cert feminisme decoratiu, però la cosa va per una altra banda. Hi ha una norma tàcita per la qual tota causa personal acaba sent reconeguda quan és susceptible de convertir-se en una oferta comercial per a un col·lectiu concret. Hotels per a homosexuals, taxis per a dones molestades per taxistes idiotes o paquets turístics per a vegetarians jainistes, tant és: la qüestió és que el tema pugui convertir-se en pretext per al negoci. Res en contra, però els usuaris (en aquest cas, usuàries) d’aquesta mena de serveis tan delimitats haurien de saber almenys que paguen pel servei i per la seva circumstància.