Després de la tercera gran onada d’ahir, els veïns de més de 450 municipis de Catalunya han participat ja en la iniciativa democràtica sobiranista. Si sumem els resultats de les tres consultes resulta que uns 450.000 catalans s’han pronunciat per la independència. La iniciativa, cal recordar-ho, va ser rebuda amb indiferència quan no declarada hostil des d’Espanya, però també des de part de Catalunya. Són actituds que haurien d’estranyar perquè provenen de sectors nominalment democràtics. Alguns detractors, ben pintorescos, neguen que la consulta tingui cap valor per exigir, a continuació, la intervenció de tota l’administració de l’Estat. Si no té valor, per què malbaratar recursos? No: si es demana que les autoritats es pronunciïn és perquè se sap que aquesta consulta té importància i un abast ara per ara difícil de valorar, però que condueix inexorablement cap a la recuperació democràtica de la sobirania catalana.

A més, al marge dels resultats, hi ha un fet notable i remarcable en tot aquest procés, i és l’elevat nombre de voluntaris que hi han participat per fer-lo possible. En les consultes d’ahir hi van col·laborar unes 34.000 persones. Si es té en compte que en els Jocs Olímpics de Barcelona hi van participar 35.000 voluntaris, tot està dit. Hi ha una part notable de la població catalana que creu en el seu país i que vol que els seus conciutadans s’expressin sobre com ha de ser la nostra organització política del futur. Una petició que no pressuposa el resultat. Ignorar aquesta circumstància és posar-se d’esquena a la realitat. Més encara perquè una gran part d’aquests voluntaris i votants són joves. Gent que no va tenir l’oportunitat de votar la Constitució que s’enarbora tantes vegades per aturar qualsevol iniciativa democràtica que desagradi l’unitarisme estatal.

La consulta d’ahir es va celebrar, a més, sota la incògnita de la influència de la sentència fallida del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Els resultats estan a la vista: el fet no va animar la participació, però és d’hora per extreure’n conclusions. Segurament seria la sentència, no el seu ajornament, el que hauria tingut un efecte mobilitzador. El fet és que el moviment sobiranista avança cap a la seva consolidació.