De fa mesos, el govern d’aquest país –el de la part de dalt, si s’entén aquest país com una comunitat de llengua i interessos de Salses a Guardamar i amén– manté converses públiques i privades amb el govern de la part de baix. La Generalitat de Catalunya i la Generalitat valenciana miren d’aconseguir allò que els experts en noves tecnologies i altres galindaines denominen “reciprocitat televisiva”. És a dir, que a Catalunya es pugui veure Televisió Valenciana i que al País Valencià es pugui veure Televisió de Catalunya. Cosa del tot recomanable per a les dues parts, considerant que, a més de tenir institucions de govern que es diuen igual, tenen una llengua que és la mateixa tot i que no es digui igual segons on.

Però l’interès és desigual i la reciprocitat també. En realitat, l’única part interessada en la jugada és la de dalt. La de baix és capaç de marejar un allioli remenat per no fer allò que no vol fer. Uns van i els altres no vénen, i la realitat ha quedat tal com segueix: els catalans que miren la TDT poden gaudir de magnífiques sessions en castellà de la Televisió dita Valenciana. Els valencians que miren la TDT ni veuen encara Televisió de Catalunya ni la veuran. Una vegada més, arribem a la conclusió que la part de baix ha pres el temps i el pèl a la part de dalt. I així és el nostre país i així cal que sigui mentre la part de dalt tingui la voluntat de no perdre del tot la de baix. Quina vida més poc recíproca la nostra.