Estimada Paul@, com esteu tot@ la family? Jo una mica xof, perquè les notícies electorals no són bones... uf. Perdem escons a saco si hem de fer cas a les enquestes. I en fi, Pilarí. Ja ho saps: si les eleccions ens van malament un dels que pringa és el cap de campanya. I amb el cap de campanya pringo jo, snif, com a càrrec de confiança ;-)

Sobre nosaltres. Pues mira. Com a càrrec de confiança et diré que la confiança fa fàstic i ell encara no ha deixat la dona. Al seu matrimoni tot és gel, fa anys que dormen separats, però no es pot divorciar pel fill que té (de cinc anys, que l’adora) i per un que ve en camí. Sí, tia. Ella va fer servir armes de dona i el va seduir per Cap d’Any. Una porca. I és que és molt fort. Algunes dones, quan el marit s’enamora d’una altra, l’hi prenen tot. Per això no la pot deixar encara que jo sigui el seu amor vertader. Ella es buscaria una advocada dona i li prendria tot.

Però anem a ho que anàvem. Les eleccions. A la nostra demarcació pujarà el partit aquest de l’Anglada. Saps qui et dic? El senyor aquell friki que porta pantalons Armani superalts de cintura (un horror d’estilisme) i que diu aquelles frikades sobre els negres, que sembla del ku kux klan (o del kukushumushu o com se digui).
Nosaltres vam pensar que no pillaria vots ni en broma. I ale. Com que ens ho pensàvem, nosaltres vinga a dissimular i a dir que els negres són superguais i a otra cosa papallona. No sé. Com que està tan fatal vist, ho de parlar dels immigrants, cap partit ha dit res. Els fatxes, per no semblar fatxes, i nosaltres per no semblar uns viva la vida. I ara mira. El friki s’emporta el gato a l’agua. I per culpa del friki em quedaré sense curro i sense nòvio. Ell m’ha dit moltes vegades que no em mereix i que m’estima molt, però no em pot oferir una vida junts fins que els fills no siguin grans i no tinguem majoria absoluta.