El projecte de llei sobre transparència de les administracions i accés a la informació pública, una promesa de Zapatero no pas d'aquesta legislatura sinó de l'anterior, sembla que finalment figurarà en l'ordre del dia d'un proper Consell de Ministres, encara que, segons el text filtrat per la Moncloa a alguns mitjans, serà una llei de translucidesa més que de transparència, lluny de les recomanacions del Consell d'Europa i de la pràctica de fa molts anys de països nord enllà, on diuen que la gent és lliure, desvetllada i... L'Espanya de la modernidaz és dels pocs estats de la UE, al costat dels nouvinguts de l'est, que encara no tenen una llei que promogui aquest dret, un dèficit que els catalans, que també fem els avançats i els pioners, hem d'assumir com a propi en la part que ens toca perquè a les mans, o als dits, dels nostres parlamentaris hi ha la possibilitat d'aprovar una norma que ho impulsi a les nostres administracions. La que aprovi el Consell de Ministres respectaria, sembla, les competències autonòmiques i seria d'aplicació directa només a l'administració estatal, de manera que per aquí continuaríem a les fosques o, si no hi posem remei, fent passes enrere, com recentment amb l'aprovació en el darrer ple del Parlament de la nova, opaca i tronada llei de règim jurídic de les administracions catalanes, un text que incorpora enunciats extraordinàriament restrictius tot i que ve d'uns partits que prometien llum i més llum. I és que la transparència es reclama i es predica amb entusiasme des de l'oposició, i s'obliden, malauradament de forma sobtada en accedir al poder, uns atacs d'amnèsia parcial que no fan cap bé a la salut de la nostra democràcia. És evident que amb una llei no n'hi ha prou, però per aquí es comença, de manera que a pocs mesos de les eleccions seria d'agrair que el tema s'incorporés als programes electorals, com en altres ocasions han fet alguns, i que al mateix temps els nostres futurs governants comencessin una estricta dieta de cues de panses.