Dimecres, que per a mi és avui i per a vosaltres ahir, és un dels grans dies de la setmana en època d’estiu. És el dia que les revistes del cor surten per recordar-nos amb titulars fulminants, primers plans meravellosos i fletxes delatadores que els famosos són criatures imperfectes al servei del nostre divertiment. Però les coses han canviat: abans, l’Hola i el Lecturas ensenyaven la vida perfecta i glamurosa dels rics i famosos; senyors amb camises roses i senyores amb ungles llargues (les ungles llargues sempre han estat sinònim de riquesa).

Ara, una generació de revistes bandarres i descarades (i també plenes d’idees senzilles però efectives) han descobert que els famosos més que personatges reials, són persones reals. I així han capgirat la imatge que tenim dels famosos, s’han desfet de la imatge casposa del món del safareig i han apropat el món del cor a tothom: es tracta d’una sèrie de revistes que vénen a ser el que en la televisió Sé lo que hicisteis és a Salvados. O al Programa de Ana Rosa. O a Tal cual. O a molts altres més. La versió gamberra dels programes del cor. I llegir sota el sol d’agost l’equivalent en format de revista és l’últim passatemps de moda.

Per això, ara ja no cal esperar anar a la perruqueria o al dentista per descobrir que la panxa de Heidi Klum sembla una samarreta sortida de la rentadora (d’arrugada); que els pits de Donatella Versace estan pitjor que els d’una vaca després de munyir-la 5 cops i que Amy Winehouse, mullada i amb biquini, sembla un troglodita. Aaarg. Ara, amb la cara ben alta i la cartera ben plena es pot anar al quiosc i buidar les prestatgeries. Arribar a la platja i desplegar la mercaderia. Perquè llegir revistes del cor ja no fa vergonya. En tot cas, el que fa més cosa, és ser-ne un. De famós.