Només aquells polítics que encaixen malament que es fiscalitzi la seva feina, i aquells altres que consideren que la funció de l’oposició consisteix només a demanar caps, poden pensar que la comissió d’investigació del foc d’Horta, que ahir va entrar en la recta final, era innecessària. Una altra cosa és que les resolucions a què s’arribi un cop vistes i escoltades totes les compareixences no acabin donant la resposta adequada i necessària a les qüestions que en teoria s’havien de resoldre. Això seria un fracàs atribuïble a la inoperància d’uns actors, no pas a l’oportunitat del procediment.

Perquè no hi ha dubte que el camí que s’ha fet fins ara ha evidenciat força detalls desconeguts sobre el cas i ha permès eixamplar, sobretot de cara a l’opinió pública, el ventall de claus d’interpretació sobre el paorós incendi que l’estiu passat va acabar amb la vida de cinc professionals del cos de bombers. Ha servit per a això i per a altres coses no menys importants. D’entrada, haurà estat útil perquè un conseller d’Interior hagi pogut constatar que l’adjectiu impecable no es pot aplicar a una activitat perillosa, com és l’extinció d’incendis, en la qual l’excel·lència no s’obté mai per la via de la perfecció absoluta sinó aconseguint que les decisions encertades superin els errors que una situació sotmesa a l’imprevist fa inevitables.

La comissió també ha posat de manifest la perversió que comporta convertir el conflicte polític en un judici sobre la professionalitat d’un col·lectiu determinat. Especialment, i com han reconegut públicament molts dels ponents, quan no es té un coneixement detallat d’una activitat tan complexa com la que ha tractat aquesta comissió.

El ple del Parlament haurà de tancar aquest procediment amb les votacions de les conclusions. Aquí sí que hi ha una ruta que podria conduir a uns resultats impecables. És la que passa per aplicar el seny i no el tacticisme per intentar sortir de la cambra amb directrius destinades a millorar el servei públic de lluita contra el foc en comptes d’evidenciar que el principal interès del cas ha estat el desgast de l’adversari.