El febrer de 2009 va aparèixer el llibre L’home, l’amic, el president. Homenatge a Jordi Pujol, una miscel·lània que recull la memòria viva de 58 persones que l’han tractat i que aporten un testimoni extraordinari de la seva actuació cívica i política. A partir de la seva lectura hem identificat set dimensions relacionades amb el lideratge de J. Pujol. Aquestes dimensions tenen a veure amb: (1) trets de caràcter i competències; (2) valors i actituds; (3) conviccions; (4) coneixements, idees i visió; (5) relació interpersonal; (6) orientació a l’acció, i (7) principals limitacions. Cadascuna d’aquestes dimensions inclouen múltiples aspectes que ajuden a modular la figura polièdrica de qui va ser durant 23 anys president de la Generalitat.

Entre els trets de caràcter i competències destaquen un conjunt de qualitats naturals (com la simpatia o l’espontaneïtat), una gran capacitat intel·lectual, l’autenticitat, l’ambició i la seguretat i fortalesa personals.

En el terreny dels seus valors i actituds hi trobem tres fonts principals: la vivència dels valors procedents de l’humanisme cristià; valors morals, i una llista de valors polítics: el sentiment patriòtic, el compromís de servei, el sentit del deure, de la responsabilitat i de l’honor i una alta sensibilitat social.

Jordi Pujol ha estat també un líder de conviccions profundes. En destaquen les conviccions ideològiques: un nacionalisme integrador i socialment obert; les conviccions religioses, derivades de la seva fe cristiana, i les seves referències filosòfiques: sobretot el personalisme, l’anticonvencionalisme i un pensament humanista de signe cristià.

La quarta dimensió del lideratge de Jordi Pujol la vinculem amb el coneixement, les idees i la visió. Són presents quatre característiques fonamentals: una formació sòlida (és un home poliglot, llegit i viatjat); una bona capacitat d’anàlisi i rigor en el pensament; una potent visió estratègica, i un peculiar activisme reflexiu on es barreja idealisme i pragmatisme.

És característica també en el lideratge de Pujol la seva capacitat de relació interpersonal, que el converteix en referent, bon comunicador, connector, aglutinador i negociador.

La darrera dimensió en positiu del lideratge de Pujol és la de l’orientació a l’acció. Hi ha tres aspectes on sobresurt. És refle-actiu, la reflexió li serveix per a l’acció. Sap assumir responsabilitats i prendre decisions. I finalment, fa les funcions de constructor director: estimula iniciatives i projectes.

En l’apartat de les limitacions cal destacar la dificultat de fer equip i de saber delegar: no dóna relleu, pot ser molt dur en el tracte, i li costa molt canviar una decisió. Hi ha, també, un altre conjunt de limitacions que hem identificat com a problemes relacionals. Se sent especialment incòmode amb tres segments socials: els periodistes, els intel·lectuals i la burgesia clàssica.

L’anàlisi de les capacitats i competències dels nostres líders no té tan sols una funció descriptiva. Ens ajuda a realitzar una tasca d’identificació i reconeixement d’aquelles persones que excel·leixen, i a les quals la societat els deu el seu agraïment. Ens permet identificar algunes competències clau que caldria formar i reforçar en els nostres futurs dirigents. I ens ajuda avui a pensar els reptes del lideratge.

Una lectura del conjunt dels trets del lideratge de Pujol de ben segur que deixa aclaparat, en tots els sentits. Aquesta multidimensionalitat del seu lideratge és excepcional. Això ens planteja la necessitat de pensar el lideratge des de la nostra realitat, no des de l’ombra de Pujol. El seu lideratge ens pot servir de referent i d’inspiració, però no ens val la clonació. No ens serveixen ni una demanda de lideratge basada en la nostàlgia, ni un rebuig de la necessitat de lideratge que no és més que el combat contra una ombra. Potser un dels canvis que avui haurem de fer a l’hora de pensar el lideratge és pensar-lo en plural. L’emergència dels nous lideratges no tindrà res a veure amb la reencarnació, sinó amb les noves formes de compromís per a una nova realitat. I els compromisos ho són de moltes menes: polítics, socials, professionals, intel·lectuals, religiosos... i és des d’aquests compromisos que emergiran els lideratges.