Ahir vaig llegir la següent notícia: “El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada a l’humorista Pepe Rubianes per vulnerar el dret a l’honor de l’alcalde de Salamanca, Julián Lanzarote (PP), a qui va qualificar d’“idiota” i de “desgraciat” per la seva postura respecte a la sortida dels papers de l’arxiu de la Guerra Civil”.
Naturalment, vaig trucar im-me-di-a-ta-ment al Pepe per comunicar-li aquesta decisió, perquè vaig pensar que, possiblement, ell no en tindria coneixement. Com que era tan despistat...

–Pepe, que t’han condemnat per dir-li “idiota” i “desgraciat” a l’alcalde de Salamanca. I ses senyories diuen que “es pot discrepar, censurar i criticar amb tota la força que s’estimi necessària, però no insultar”.

–Hòstia nene, ¡no me jodas! I ara què haig de fotre? Tu creus que per anar a recollir la sentència hauré de ressuscitar o què? És que ara mateix no em va gaire bé, saps? Han vingut unes amigues a passar uns dies i, pobretes, estan tan soles i tan desvalgudes que l’oncle Pepe ha d’estar pendent d’elles tot el dia, i sobretot tota la nit, perquè no els falti de res, em comprens nene? I es pot saber a què em condemnen?

–Bé, jo no hi entenc gaire de lleis, però llegint la sentència crec que et fan pagar les costes.

–Saps si accepten targeta? És que com que estic incinerat ara no vaig gaire bé de moneda, saps? Per cert, si discrepo, censuro i critico la sentència amb tota la força que estimi necessària i els insulto, em presentaran una altra demanda? Joder nene, perquè em vénen ganes d’engegar-los a cagar a la platja... Coño, que a mi la llengua se m’escalfa ràpid, eh. No, saps què? Millor a la platja no. Que se’n vagin a cagar a la via... i si pot ser a la de l’AVE... I ara que em fotin una altra demanda si tenen ous. I ja veurem si aquest cop vaig a declarar o no, que com m’agafin amb un dia creuat potser ni m’hi presento.