Circula (encara) per l’Ajuntament de BCN i per l’executiva del PSC de la mateixa ciutat un tal Miguel Ángel Martín López, ésser viu que passarà a la història per considerar que quan una periodista fa la seva feina amb uns criteris diferents dels seus (dels del tal Martín) és perquè va “mal follada”. Naturalment, aconseguir un nivell neuronal tan elevat com el que ha aconseguit aquest ciutadà no és senzill. I, sobretot, el que costa més és assolir una excelsa quota de bon gust i de respecte a nivell de bar de carretera (molt secundària). Però el que és encara més difícil de superar és excretar-ho i, l’endemà, presentar-se a la gerència de l’Institut Metropolità del Taxi, on el ciutadà que ens ocupa cobra un sou que li paguem nosaltres amb els nostres impostos, com si no hagués passat res.

Ei, que no calia que dimitís. N’hi havia prou amb ser cessat “ipso flauto”, que deia aquell conegut alt càrrec. Però un cop més queda clar que a les files sociates de l’administració municipal del Cap i Casal hi treballen infiltrats que s’han proposat que Xavier Trias sigui el pròxim alcalde (com Joan Boada treballa perquè Artur Mas sigui president de la Generalitat amb majoria absoluta).

I, sobretot, no dubti ni un moment que les feministes oficials, les que reben subvencions públiques per poder anomenar-se d’aquesta manera, encara no han obert boca sobre aquest senyor i sobre el que ha dit perquè no han tingut temps. Ni li passi pel cap pensar que la seva reacció hauria estat una altra de molt diferent, en rapidesa i intensitat, si qui hagués dit a una periodista que anava mal follada hagués estat José María Aznar López (poso per cas). No s’equivoqui, no estan Harpo total perquè ell sigui “dels nostres” (i la periodista no). El tema és que aquests dies van molt atrafegades i no arriben a tot. Que si no...