Aquest últim Nadal amb la família, vàrem tornar a missa desprès d’una llarga absència. Vaig veure que, malgrat el parèntesi, tot continuava igual. Els mateixos rituals, la mateixa distància entre l’oficiant i els fidels, el mateix llenguatge recargolat... Dic mentida, una cosa era diferent: hi havia molta menys gent que l’última vegada que havia trepitjat una Església. Però el més preocupant va venir a la sortida quan la meva filla de deu anys em va dir: “Pare, no hi he entès res!”. I tot i que no em tinc per un menjacapellans, no em va quedar cap més remei que dir-li: “No m’estranya, perquè jo, tampoc”.
Esclar que potser parlàvem de temes diferents. La Carola em va dir que s’havia perdut durant el sermó, sobretot quan el mossèn intentava explicar les lectures. Jo en canvi ja fa temps que vaig renunciar a seguir aquesta part de l’ofici i el que no entenc és l’actitud d’una Església que es constitueix en jutge i part de les nostres vides. No puc comprendre, per exemple, que durant dècades amagués sota les sotanes els crims comesos per capellans pervertidors de menors als Estats Units, Itàlia, Irlanda i Alemanya. Em supera que el Vaticà organitzi beatificacions a pes, basades en miracles que no resisteixen una mínima anàlisi científica. Que els divorciats encara siguin enviats a les tenebres i que els que es poden pagar una anul·lació matrimonial siguin cristians sense màcula.
Tampoc m’entra al cap que arran de l’aprovació de la llei de l’avortament, desenterrin la pena d’excomunió pels parlamentaris que l’ han votat, entre ells el president del Congrés de Diputats, un cristià declarat, i que n’excloguin el rei, fent-li un flac favor, amb l’argument que el seu cas és únic. Un exemple de finneza vaticana, d’altra banda tan aficionada a estigmatitzar polítics, intel·lectuals i ciutadans en general que no combreguen amb el seu punt de vista.
En tot cas, ara ja sé el que li he d’explicar a la meva filla. Que la doble moral no és moral i que la teva mà dreta no sàpiga que fa l’esquerra no vol dir fer el contrari del que prediques.
































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.