Ja tornem a ser on érem: Vic tornarà a empadronar els immigrants sense papers. S’ha resolt el problema legal plantejat pel consistori de la capital d’Osona, però el problema polític i social segueix obert. Hem tornat a posar els llençols bruts dins la rentadora del políticament correcte, però les taques no desapareixeran.

El govern espanyol ha sortit beneficiat de la polèmica, malgrat ser-ne el causant amb una legislació contradictòria que obliga a la vegada a empadronar els immigrants sense papers i a expulsar-los. En canvi, ha aparegut davant l’opinió pública com el garant de la legalitat i defensor dels drets humans. És una legislació fantàstica per al zapaterisme: quan convé anar de dur, s’aplica la llei d’estrangeria, i quan convé anar de bonista, la de l’empadronament. L’altre guanyador és Josep Anglada, primer perquè li han fet la campanya electoral de franc: mai hauria pogut somiar tants minuts de televisió, ràdio i portades de diaris. Però també ha guanyat perquè les coses a Vic continuaran igual, amb la qual cosa, el caldo de cultiu que li ha permès créixer electoralment ha quedat intacte. En canvi, les forces polítiques democràtiques que governen el consistori –CiU, PSC i ERC– han quedat desautoritzades.

La polèmica ha permès constatar les dificultats dels partits per trobar un discurs alternatiu al de l’extrema dreta. Hi ha el discurs antitètic, el de l’extrema esquerra, que es retroalimenta amb el d’Anglada, però falta un discurs realista que aporti solucions davant un problema creixent que la crisi econòmica pot aguditzar. El Pacte Nacional per la Immigració defineix un terreny de joc, però caldrà treure’l del consens de les bones intencions per portar-lo a la quotidianitat. A Vic s’ha estabilitzat un foc, però el vent segueix bufant i demà pot reactivar-se en qualsevol altre municipi de Catalunya i, fins i tot, arribar al Parc de la Ciutadella.