És innegable –i positiu– que les pròximes eleccions europees han adquirit un valor extra. Si es vol, no pas per qüestions d’àmbit europeu, sinó intern. Però el fet és que tots els partits s’estan prenent seriosament la cita del juny, i això és especialment perceptible a Catalunya.

Essencialment, ERC i CiU continuen disputant-se l’espai sobiranista, però cal reconèixer que amb estratègies noves i candidats que aporten un missatge diferent; amb discursos que, intel·lectualment, van més enllà d’acusar l’altre de vendre’s el país des de fa sis anys o d’haver-se’l venut durant 23. En aquest sentit, Raül Romeva, tot i repetir, té aquest mateix aire de renovació del catalanisme polític del futur.

Per això fóra interessant que Maria Badia –i el PSC– no es limitessin a emetre un discurs de desdeny paternalista cap als candidats sense experiència a Europa. És cert que allà calen, sobre tot, aliances i mà esquerra, però també és necessari un nou impuls que, com reclamen Tremosa, Junqueras i Romeva, prioritzi la lluita per un reconeixement dels catalans a Europa, que no és més que un acte d’equitat i de justícia.