No cal perdre ni un minut amb aquells que ahir van sortir a dir que la participació en les consultes sobiranistes demostra que Catalunya no vol la independència. Curiosament els partits que defensen aquesta brillant conclusió tenen un percentatge més baix de vot a les eleccions catalanes que la participació aconseguida diumenge. I són els partits que més visceralment s’oposen al reconeixement del dret a decidir. Es retraten sols, però reflecteixen el fracàs de l’estratègia de l’espanyolisme, que primer va intentar minimitzar les consultes i ara pretén donar carta de naturalesa a uns resultats que són conjunturals i parcials a nivell territorial.

Potser el moviment sobiranista no ha fet un gran salt quantitatiu aquest diumenge, però si que ha fet un salt qualitatiu, trencant el tòpic que fins ara només es feien consultes en territori favorable. El resultat de Molins de Rei enterra el tabú que el cinturó metropolità és impermeable a les reivindicacions sobiranistes i demostra que ja no hi ha territoris hostils al projecte independentista. Hi ha territoris amb més o menys suport, com passa amb qualsevol altre projecte polític, però ja no hi ha vedats privats per a ningú. Perquè el que va passar a Molins, es va repetir en les altres dues poblacions del Baix Llobregat, Begues i Torrelles, on la participació va ser la mateixa que la mitjana de la resta del país. Després de diumenge, els que volien presentar les consultes com un factor de divisió o radicalització, ho faran igualment però ho tindran més difícil.

La del 28-F va ser una jornada de maduració per al moviment de les consultes, perquè va sobreviure a una conjuntura difícil, marcada per la crisi econòmica, i va desmentir les previsions que el donaven per liquidat, però també haurà de saber llegir amb realisme algunes punxades locals, com la del Vendrell, si vol encarar amb garanties l’onada del mes d’abril.