El mes de novembre de l’any 2008, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, governat pel PSC, va convocar una consulta popular sobre el futur de les tres xemeneies de Fecsa que caracteritzen l’skyline d’aquest municipi metropolità proper a Barcelona. Tot i que podien votar els majors de 16 anys i els immigrants –els sona?– i es podia anar a les urnes al llarg d’una setmana sencera, només van participar-hi el 9,1% dels ciutadans convocats, que van optar per preservar les xemeneies i aturar el seu enderrocament. Ni a l’alcalde, el socialista Jesús Maria Canga, ni a cap demòcrata se li va acudir qüestionar el resultat de la consulta per la seva baixa participació, i ara com ara les tres xemeneies continuen en peu.

El valor democràtic d’una consulta no es valora per la seva participació. Aquesta li pot donar més força moral o menys, però no la invalida. A Girona hi ha més vots per la independència que els que va obtenir Anna Pagans a les eleccions municipals, concretament 5.000 més, però aquest fet no resta legitimitat democràtica a l’alcaldessa.

Els autonomistes cometen l’error de valorar la participació de les consultes sobiranistes com la foto final, quan es tracta només d’una foto enmig del camí. Les consultes no són un referèndum estàtic, sinó diferents etapes en un moviment de llarg recorregut que cada dia va creixent, ampliant-se numèricament i estenent-se territorialment. I això ho pot fer de forma desigual i no passa res: es pot triomfar a Olot i punxar a Reus, però la taca ja arriba a tot arreu. L’hora de valorar la participació arribarà el dia que es pugui fer un referèndum de veritat. Si tan convençuts estan que les consultes són un fracàs, no s’entén l’oposició frontal de molts alcaldes socialistes a cedir els locals municipals per fer-les ni les traves legals que hi ha a l’Estat espanyol per celebrar un referèndum oficial.