Una prèvia. Tenint en compte que en aquest país últimament els punyals van emmetzinats amb una barreja de curare i tabasco afirmo que: el senyor Àngel Colom no és amic meu, ni li dec cap favor. Dit això..., és lleig rebre 12 milions per la patilla? Sí. És condemnable anar rebent milions? Bé, quan el senyor Félix Bitllet repartia alegrement el seu propi cognom va rebre honors de tota (TOTA) la fantàstica societat civil d’aquest país i del no menys fantàstic govern (el d’abans i el d’ara). Estic exculpant el senyor Colom? Nooor.

Però convindrem que no és el mateix robar una cartera tallant-li el cap al seu propietari que aprofitar una aglomeració al tren de la costa. Ho dic perquè en el cas Colom estem parlant de 12 milions de pessetes, el mateix que el Palau li pagava al tal Bitllet anualment pel rènting del seu cotxe de luxe. Estem parlant de 12 milions de pessetes, tres milions menys del que cobraven anualment alguns personatges (i algunes personatges) per fer no-se-sap-ben-bé-què i que ara volen donar-nos lliçons de dignitat. Ah, i estem parlant d’un cas que –imagini si hi ha voluntat punible– l’acusat... va signar un rebut!!!

I, per què tothom s’ha llançat a la jugular de Colom? Coi, perquè (i ja m’entendrà l’expressió) és un desgraciat que no té on caure mort. Colom no té cap patrimoni, ni té poder, ni lligams de sang amb cap lobby poderós, ni té el suport de cap mitjà de comunicació, ni pertany a cap gran família, ni té dossiers de ningú perquè no té no diners per encarregar-los i no té hàbils advocats que cobren 6.000 euros el minut. Ah, i quan despenja el telèfon, a l’altra banda de la línia comuniquen.

Colom és el boc perfecte per a aquesta sòrdida història, fins i tot per als que afirmen ser els seus. Que bé que li escau aquella frase que diu: si deus un milió a un banc tens un problema. Si deus 100 milions, el problema el té el banc.