Hi ha lectors impenitents d’aquesta poc santa columna que es passen la vida comentant-la. Ho fan a la secció de comentaris de l’AVUI digital. Déu els ho tingui en compte i els ho recompensi. Tanta atenció honora l’autor. L’anonimat permet que alguns es desfoguin sovint excessivament. Angelets! Les seves crítiques prenen un aire pretesament feridor. Però per ofendre cal identificar-se. El libel no molesta. Naix desacreditat.

De tota manera, cal fer cas a tothom. I més en aquesta era de les noves tecnologies –que en diuen–, en la qual l’emissor és el receptor i el receptor pot acabar decidint. ¿I què diuen alguns dels més fidels lectors d’aquest espai? Que té mala bava, que no en fa una del dret i que no en diu cap que sigui d’agrair. Tot són problemes i punyetes. Ben mirat, potser tenen raó. Qui no paga mana.

És obvi que desfilen per aquestes ratlles més problemes que solucions i més penes que alegries. La marca del país és sovint la del cronista. Però també ho és, amics i enemics lectors, que la tradició del periodisme determina, ací i a la Xina, que les bones notícies ni tan sols en són, de notícies. Pas de nouvelles? Bonnes nouvelles! No news? Good news! Ho diuen a França i al Regne Unit de la Gran Bretanya. La farina descoberta. I precisament per això en aquests dos dies tan especials –cap i cap– cal canviar de to. Bon any, caram! També als torranassos!