L'aragonès sobreviu a les valls pirinenques en un estat pròxim a la desaparició. Poc més de 10.000 parlants mantenen una llengua que no compta amb gairebé cap dels mecanismes que permeten que un idioma esdevingui útil. Ni pes demogràfic, ni prestigi social, ni molt menys suport institucional. Poca cosa més que algun suport municipal puntual, unes poques classes per a la canalla, optatives i en horari extraescolar, i para de comptar.
L'aragonès és una llengua oculta, ignorada informativament, menyspreada políticament i desconeguda comercialment. A casa nostra amb prou feines tenim notícia de l'existència d'aquesta llengua. Però no ens podem permetre oblidar-nos d'ella. La situació de l'aragonès, al capdavall, no és gaire diferent de la del català a Perpinyà.
Però l'aragonès no només sobreviu, sinó que ha donat lloc al fenomen dels neoparlants, joves de les grans ciutats, especialment Saragossa, que dediquen voluntàriament els seus esforços a la revitalització de la llengua. No podem passar per alt aquesta lliçó dels nostres veïns de l'oest. Sense diners ni suport ni massa social, amb tot en contra, no es rendeixen. Val la pena que els tinguem en compte.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.