Acudir a una marca blanca per a posicionar-se estratègicament en el mercat i provar d’assegurar una bona solidesa de la casa mare és una pràctica totalment legal (si és lícita i fins a quin punt ho és, seria tema d’un altre debat).

Algunes empreses aconsegueixen, mitjançant aquesta estratègia, posicionar-se on no arribarien mai si anessin soles. Sovint no hi ha gaire explicacions plausibles per a justificar el posicionament del ciutadà davant d’aquestes marques “petites” i despersonalitzades. Tot i així, és clar que alguns ciutadans es decanten per aquesta oferta encara que, habitualment, la tria no es tradueixi en cap efecte pràctic més enllà dels aspectes publicitaris que malden per diferenciar una marca de l’altra.

En qualsevol cas, per a qui s’aprofita de la marca blanca no tot són sempre i automàticament beneficis, també hi ha riscos. Si la relació matriu - filial és evident, les males praxis a la filial repercutiran sobre la casa mare, per exemple. Ja no et dic res si “els elements” posen a prova la marca petita: Incendis o nevades, posem per cas, fan estralls posant en evidència la insostenible inconsistència del que no passa de ser un producte clonat sense gaire res al darrere. Vaja, que no entenc com Montilla aguanta tant.