Avui a les deu de la nit, Barça TV estrena la pel·lícula President Sunyol, un documental sobre la vida i la mort de Josep Sunyol i Garriga, el president del Barça que va ser assassinat pels franquistes en els primers dies de la Guerra Civil. El film ha estat dirigit per Carles Prats, que va ser cap d’opinió de l’Avui i autor de documentals excel·lents (el més recent, Leyenda urbana, sobre la vida i miracles de Loquillo), i forma part d’una operació de recuperació del personatge (lloades i beneïdes siguin les operacions de recuperació en el país de l’amnèsia), en la qual també s’ha implicat a fons la revista Sàpiens: cal no perdre’s el número d’aquest mes de la revista, amb portada i dossier central dedicats a Sunyol. La solvència i el rigor històrics vénen avalats pels historiadors Carles Llorens i Josep M. Solé i Sabaté, que ja l’any 1996, amb motiu del seixantè aniversari de la mort de Sunyol, van publicar el llibre Sunyol, l’altre president assassinat.

La pel·lícula pren com a fil conductor la recerca de la tomba de Sunyol, que fou enterrat a la serra de Guadarrama després d’haver-hi estat afusellat, i a partir d’aquí reconstrueix, a través de testimonis i documents visuals i de tota mena, la figura i la peripècia d’un d’aquests personatges que els catalans es permeten el luxe incomprensible de colgar dins l’oblit.

Diputat d’ERC al Parlament espanyol (amb uns esplèndids resultats electorals, per cert), Sunyol va voler desplaçar-se al front per transmetre suport i coratge als combatents, com van fer tants dirigents republicans. Hi va anar acompanyat del periodista Pere Ventura, un tinent de milicians i un xofer que conduïa el Ford en què viatjaven, i que portava el distintiu de la bandera catalana al capó. En ser aturats per un grup de soldats que portaven l’uniforme republicà, Sunyol va baixar del cotxe i els va saludar amb un “Viva la República!” exultant. Tràgica confusió: malgrat les aparences, es tractava de soldats franquistes. Els van executar tots quatre allà mateix, el 6 d’agost de 1936.

A més de diputat i president del Barça, Sunyol era un dels industrials més importants de la Barcelona de l’època, hereu de la Compañía de Industrias Agrícolas, l’empresa que va començar a fer sucre de remolatxa quan va deixar d’arribar sucre de canya de Cuba. És per això que a Sunyol també se’l coneixia amb el malnom de l’Altre Noi del Sucre (en al·lusió al líder anarcosindicalista Salvador Seguí, el Noi del Sucre).

La gran influència de Sunyol en la societat barcelonina es veia multiplicada per la seva faceta com a editor del periòdic setmanal La Rambla, des del qual va donar una gran difusió a la figura de Francesc Macià i a les idees republicanes, catalanistes i liberals. En un article, va escriure: “Cambó ha dit: «República? Monarquia? Catalunya!» Si l’important és Catalunya, doncs Catalunya! I per tant, República!” La paròdia que en va fer la revista satírica El Be Negre, i que recull el dossier de Sàpiens, és deliciosa: “Catalunya? República? Sucre! I per tant, Josep Sunyol!”

Sunyol va assumir la presidència del Barça quan el club passava per una mala situació econòmica i esportiva, que va redreçar ràpidament. Tanmateix, pel seu catalanisme se’l va acusar d’haver polititzat el Barça: no sé si els sona. En fi, Joan Laporta podrà presumir (també) d’acomiadar-se dels socis amb un magnífic regal: aquesta nit, no es perdin President Sunyol.