Acabem la setmana amb una bona notícia, que no tot han de ser disgustos ni queixes: tant com agrada a molts compatriotes lamentar-se i doldre’s del mar d’incomprensió dins el qual navega tothora la cosa catalana, també és de justícia aplaudir i celebrar els gestos cabals quan es produeixen. És el cas, per exemple, de la rectificació que ha dut a terme el diari suís Tages Anzeiger aquesta setmana amb relació a la llengua i la cultura catalanes.

Fa uns dies, aquest rotatiu va publicar un extens i furibund article titulat “Hollywood ha de parlar en català a Barcelona”, signat pel periodista Martin Dahms. El senyor Dahms devia ser assessorat per l’equip mèdic habitual, de manera que el seu article (que es feia ressò del projecte de llei del cinema que estableix l’obligació de la paritat lingüística en la projecció cinematogràfica) era un minuciós recull de floritures que ja tenim força escoltades, només que exposades amb una cruesa insòlita: segons el senyor Dahms, els polítics d’aquesta part del món estarien “obsedits a catalanitzar Catalunya” (home, si volguessin catalanitzar el Congo sí que seria notícia, però que es catalanitzi Catalunya tampoc és tan estrany) i a imposar la llengua catalana per terra, mar i aire. Però el cas, afirmava l’article en qüestió, és que “el català no és ni ha estat mai la llengua pròpia de Catalunya”, perquè els catalans són bilingües per naturalesa (espècie única en el món) i perquè “la política lingüística del règim de Franco va assegurar que a Catalunya es parlés més espanyol que català” (mira, en això tenia raó). Més clar, l’aigua. I, ja que esmentava el dictador, i ja llançat, el senyor Dahms rematava la jugada comparant la llei del cinema del conseller Tresserras amb la imposició franquista del 1941, per la qual totes les pel·lícules s’havien de projectar a Espanya doblades al castellà.

Tan contundent i tan falsari, l’article del senyor Dahms va suscitar respostes. Entre elles (però no només) les del benemèrit col·lectiu Emma, format per catalans que viuen en diferents països del món i que es dediquen a desmentir les tergiversacions que puguin detectar sobre la realitat de Catalunya a la premsa internacional (el col·lectiu Emma és una d’aquestes coses ambivalents i tan catalanes: si d’una banda la seva tasca mereix totes les lloances, de l’altra és una llàstima que calgui esmerçar tantes energies en allò que a la resta del món no en reclama cap).

El desenllaç feliç de la història va arribar fa un parell de dies, amb la publicació d’un article de rectificació per part del Tages Anzeiger titulat “Una nació amb llengua i cultura pròpies”, que recollia cinc de les respostes rebudes, entre elles tres del col·lectiu Emma. Perquè no hi faltés res, l’article anava il·lustrat amb la imatge de la senyera, sobre la qual s’especificava que és una de les banderes més antigues del món.

Que un diari rectifiqui una informació errònia o esbiaixada tampoc no hauria de ser notícia, però per desgràcia aquí ens ve més de nou que l’aterratge d’un ovni al mig de la plaça Sant Jaume. Abans veurem que les gallines es raspallen les dents que un gest com aquest per part dels incansables trompetistes que cada dia desafinen a consciència des de les seves tribunes a la premsa ibèrica. Agraïment, doncs, als senyors del Tages Anzeiger per recordar-nos que –nord enllà, si més no– encara hi ha vida intel·ligent. I civilitzada, fins i tot.