Aquesta setmana es compleix el primer aniversari de la derrota del socialista Patxi López a les eleccions basques. Gràcies a la llei de partits, que deixa el 15% dels bascos sense representació al Parlament de Vitòria, va aconseguir fer majoria amb el PP i convertir-se en lehendakari amb l’objectiu, va dir, de governar per a tots els bascos i superar el que ell anomena el “conflicte identitari”.

Fidel a aquest compromís, es va posar mans a l’obra i, certament, en un any ha fet molta feina. Només arribar va posar la bandera espanyola a tots els edificis oficials del govern i va treure el mapa d’Euskal Herria d’ETB. Es tracta d’un concepte que serveix per identificar tots els territoris de llengua i cultura basca, però també el vol treure del currículum educatiu. En canvi, s’ha proposat augmentar la presència del castellà a l’ensenyament, però la línia específica monolingüe que va obrir només va rebre 140 sol·licituds d’inscripció a tot Euskadi. I en plena era de la globalització ha començat a tancar les delegacions del govern a l’exterior. Finalment, com a regal de Nadal, va obsequiar a tots els bascos amb el tradicional discurs del rei, que va permetre a ETB tenir un gran èxit d’audiència, però de resultat incert per a la causa monàrquica, com es va demostrar en la xiulada que es va produir a la final de la Copa del Rey de bàsquet celebrada fa uns dies a Bilbao.

Probablement els que van xiular el rei són una minoria, com assegura la premsa monàrquica, però els que no són una minoria són el 65% dels bascos que segons l’Euskobaròmetre rebutgen el govern de coalició PSE-PP. Aquest fracàs no els farà fer marxa enrere, perquè populars i socialistes potser són incapaços de posar-se d’acord sobre la crisi, com demostren aquests dies, però sempre fan pinya quan es tracta de defensar la unitat d’Espanya. I aquest és el principal objectiu de l’actual govern no nacionalista basc.