El president del govern central deu creure que n’hi ha prou atribuint un nom ben sonor a un conjunt de mesures més o menys improvisades perquè els grans problemes econòmics d’Espanya –i amb ella, Catalunya– es resolguin. José Luis Rodríguez Zapatero ha d’impulsar l’economia, fins fa uns mesos fonamentada en una especulació forassenyada, aparentant alhora que fa alguna cosa nova per satisfer part de la seva clientela electoral. Sostenible és l’adjectiu de moda, i Zapatero no podia perdre l’oportunitat d’incorporar-lo a un paquet de mesures que no para d’anunciar però que no acaben de veure la llum. Perquè aquestes idees –en realitat un desplaçament del consum cap al sector públic– tinguessin una mínima efectivitat ja fa temps que s’haurien d’haver posat en marxa.

El mateix contingut d’algunes propostes apuntades per Zapatero demostra que el govern espanyol confia poc a reformar el model econòmic, tal com promet. Per exemple, es fa una clara aposta per la rehabilitació dels habitatges. És una manera directa d’admetre que sense el concurs de la construcció serà molt difícil reduir l’atur. És predicar una cosa i fer-ne una altra de ben diferent. Aquesta realitat es pot intentar disfressar invocant la relació entre rehabilitació i sostenibilitat, però els fets són els fets. I la realitat és que durant molts anys a Espanya ha estat més profitós abandonar els estudis i posar-se a treballar en feines sense qualificació que no seguir pel camí de l’esforç intel·lectual, pocs cops degudament retribuït.

Naturalment que es pot canviar el model de producció espanyola. Però una economia realment sostenible es fonamenta en el coneixement. Més encara: necessita el foment sistemàtic de l’excel·lència. I això a Espanya, com a Catalunya, no es fa o es fa poc. No hi ha una acció d’Estat al darrere. A més, una aposta decidida en aquests territoris necessita un període mínim de vint anys i una inversió decidida, no cosmètica. Aquest és el gran problema de Zapatero. Ha d’activar l’economia ara mateix però no pot fer-ho de la manera que li agradaria perquè els governs, socialistes o populars, han estat perdent el temps, enlluernats per la prosperitat immediata.