Incontrolats. El municipalisme és el càncer de la democràcia espanyola. Mentre no es posi en cintura els ajuntaments, la corrupció estarà servida. Si et toca un bon alcalde, fantàstic; si no, et fots. Els darrers trenta anys, el territori català ha sofert la més gran devastació de la seva història. L’aliança entre constructors i ajuntaments ha matat el nervi productiu de Catalunya.

Insult. L’exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet va sortir per la televisió compungida (el rol de malaltona dóna molt de si) dient que no sabia res de l’afer destapat. El seu marit és regidor de Santa Coloma de Gramenet i president de la Diputació de Barcelona. En Bartolomé Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet (però veí de Sant Gervasi) i vicepresident de la Diputació de Barcelona. Si el matrimoni compost per la senyora de Madre i el seu marit no en sabien res (tot és possible), se m’acut un qualificatiu... Ep, que no he estat jo qui ha començat a insultar!

Isolat. És precisament l’insult a la intel·ligència el que està fent més mal a la democràcia. Se’ns vol fer veure que l’afer de Santa Coloma de Gramenet és un cas isolat. I si vostès no s’ho creuen són uns mals ciutadans que no respecten les institucions i volen escampar la porqueria sobre totes les pobres corporacions municipals.

Ignorants. Commovedores també les imatges i les declaracions dels funcionaris de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Ningú en sabia res. Tot plegat recorda el cas del funcionari alemany que, quan li preguntaven què havia fet durant el nazisme, deia que no s’havia assabentat de res perquè treballava al metro i mai sortia a la superfície. Resem perquè aquests funcionaris municipals no els agafi una depressió. Encara demanaran la baixa i haurem de pagar-los entre tots assistència psicològica!

Injustícies. Mostrar un exconseller de la Generalitat de Catalunya emmanillat no és un descuit. És voler mostrar un triomf de caça. Per això Espanya està al lloc 50è en el rànquing que, sobre independència del sistema judicial, ha publicat el Fraser Institute per al 2009 (Sud-àfrica, capital Pretòria, n’ocupa la posició 29). A Espanya, el sistema judicial obeeix massa gent, menys la justícia.

Incoherents. Ja sabem que la gran corrupció és a Madrid i afecta grans corporacions que tots tenim al cap. Però el catalanisme polític ha comès l’error de voler participar en un joc en què les cartes estaven marcades. Ha volgut tenir quota al poder judicial i a d’altres institucions de l’Estat, sense adonar-se que sempre hi seria minoria. Ara, quan perd, aquest catalanisme no pot dir que no coneixia les regles. Per què hi ha participat tan entusiàsticament?

Insolents. En lloc de sortir tots junts per reconèixer errors, demanar disculpes i proposar un paquet legislatiu de regeneració (reforma de la llei de finançament de partits, reformes electorals, reforma municipal, etc.), els partits continuen practicant la insolència. Que aquells que es pixen sobre les institucions ens demanin respecte per aquestes mateixes institucions és intolerable.

Inconscients. L’alcohòlic no és conscient que beu en excés. Els nostres polítics, a cop d’impunitat, perceben, no només que no són responsables (ja no dic culpables) de res del que està passant, sinó que, al contrari, es pensen que gràcies al seu comportament anem tirant endavant. Ho pensen de veritat? La Sindicatura de Comptes sempre ha informat d’irregularitats. Ara resulta que els parlamentaris ni es llegien els informes. Supèrbia, autisme?

Inconcebible. A França hem vist un exprimer ministre als tribunals. Aviat s’hi veurà l’antic cap de l’Estat. Oi que vostès saben perfectament que aquí mai veurem un exprimer ministre davant els tribunals, i menys el rei (al qual la Constitució declara inviolable)? Doncs ja està. Em conformaria que a partir d’ara no comparin més França amb Espanya.

Intolerable. La societat catalana, com a bona societat mediterrània, tota ella tendeix a la corrupció. Ara bé, les elits (polítiques, econòmiques, etc.) han de dirigir el país castigant aquestes pràctiques. Quan una societat tendeix a l’actuació irregular i observa que els que manen es protegeixen per, també, poder practicar-la, el país està perdut.