Després del recurs de súplica, que ja té un nom prou explícit i humiliant i que és inútil el 99% de les vegades, semblava impossible fer un pas més cap al ridícul. Però, no senyor: sempre es pot anar a pitjor. Així és com ahir la Generalitat va decidir que intentarà recuperar Pérez Tremps, el magistrat recusat pel PP, per a la sentència de l’Estatut. Si se’l va apartar perquè havia assessorat el Parlament en alguns articles i ara la sentència es vota article per article, el jutge amic pot participar-hi abstenint-se en els articles polèmics: com si fos un regidor d’Urbanisme que renuncia a votar en la requalificació d’un terreny del seu cunyat. L’argument i la decisió són del mateix rigor intel·lectual i institucional que l’exhibit per Montilla, també ahir, en afirmar al ple del Parlament que no retalla els sous dels funcionaris “per fotre (sic) els treballadors”.

La petició de declaració d’incompetència al TC, el recurs de súplica i ara el prec per Pérez Tremps són mesures desesperades per intentar evitar una sentència visiblement catastròfica que impulsi definitivament l’independentisme. Però el ridícul baixa tan fort que arrossegarà tots els partits que hi hagin participat des del govern o des del Parlament, inclosos els sobiranistes. Ells sabran per què ho fan.