En algun lloc vaig llegir un cop que Josep Pla escrivia els seus articles de viatges sense sortir de l’hotel. Amb un parell de guies turístiques, una ampolla de whisky i la seva habilitat narrativa, deien, era capaç de construir una historia perfecta i creïble. Segurament és una anècdota falsa com tantes altres collonades atribuïdes a l’escriptor de Palafrugell. En tot cas, però, de Pla només n’hi ha hagut un i per això em fan mala espina les obres d’autors que prometen explicar tota la veritat sobre un país amb l’únic argument d’haver-hi viscut un temps. M’han refermat en la meva teoria els funambulismes que alguns analistes han fet per interpretar el discurs de Barack Obama quan va rebre el premi Nobel de la pau.
Els voluntaris de l’obamanisme devien caure del cavall quan el seu ídol va defensar les guerres justes i va condemnar a les tenebres Corea del Nord i l’Iran, dols conceptes que desprès de l’11-S va encunyar el maligne George W. Bush quan va declarar la guerra al terrorisme islamista i va definir l’Eix del Mal. Però com que la fe del convers no te límits, immediatament han trobat l’antídot al cop de febre del líder. La veritat revelada no és el que es diu, sinó qui ho diu. Una petita diferència que separa els bons dels dolents, els meus dels altres, la convicció cega de l’opinió diferent.
Llàstima, però, que la realitat sigui tan tossuda. Perquè mes enllà dels bons i nobles propòsits que se li suposen, el cert és que fins ara Obama ha parlat molt i molt bé, però ha fet poc i a vegades malament. Guantánamo segueix obert, els atacs amb míssils dels avions sense tripulació s’han multiplicat, el Pròxim Orient està tan empantanegat com sempre, acaba d’enviar 30.000 soldats més a l’escorxador de l’Afganistan, la reforma sanitària no arranca i l’atur nord-americà frega índex històrics.
El millor favor que els hagiògrafs domèstics podrien fer al president Obama és retornar-li la condició de mortal, admetre les seves limitacions i deixar de bavejar-li totes les gràcies. Com ja ha fet la majoria del poble nord-americà, que l’ha advertit amb una caiguda històrica de popularitat, cansat de tanta xerrameca i de tan poca eficàcia.
































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.