Només un geni en matemàtica és capaç de comptar les vegades que Zapatero ha enredat l’opinió pública. Cada vegada que el nou estadista obre la boca para la canya. I cada vegada que para la canya encara hi ha besucs vocacionals que mosseguen l’ham. No fa ni quatre dies el nou fenomen de la diplomàcia internacional va proclamar al Congrés de Despistats –els que ell despista en primer lloc– que pujaria els impostos perquè “els que més tenen” més contribuïssin a aguantar la crisi. Quan passi l’era Zapatero serà difícil trobar algú que encara tingui res.

Ara apuja l’IVA i apuja també la tributació sobre l’estalvi. L’IVA perquè pagui tothom. La tributació sobre l’estalvi per si de cas algú ha pensat a deixar de consumir i estalviar-se l’IVA. Si no t’agafen comprant, t’agafen sense comprar. Aquí no se n’escapa ningú. Ni alegres gastadors ni austers estalviadors. No queda ni el recurs al vici. També han augmentat les taxes del tabac i l’alcohol. Afirma Zapatero que una de les grans prioritats del seu govern és la “cohesió”. Ben cohesionats quedaran els contribuents en la misèria quan passi la plaga de la llagosta igualadora. I encara ara hi haurà algun amable lector que identificarà aquest cronista amb Rajoy per queixar-se’n. Escolti, és vostè qui hauria de pagar més. Que pagui més qui més el voti! Qui sigui masoquista, doble ració de Zapatero. És a dir, doble ració d’IVA.