El president de la Generalitat valenciana sap que l’actuació del seu govern contra els repetidors que permeten veure TV3 al País Valencià no té cap consistència política ni cap justificació social. Una cosa és que la llei permeti que ho intenti –i en aquest punt resulta curiós que dos jutjats de primera instància de València i Alacant hagin interpretat de manera antagònica els mateixos fets– i una altra de ben diferent és que tot això estigui justificat pensant en l’interès públic. Televisió de Catalunya és precisament una empresa pública que no emet fora de les fronteres dites autonòmiques establertes per la llei. Els repetidors del País Valencià han estat el resultat de la iniciativa privada, que, paradoxalment, representava més l’interès general que el seu propi govern. Tota la legislatura europea garanteix els drets dels ciutadans a rebre i difondre informació lliurement. I el sentit comú apunta que aquesta iniciativa encara es justifica més quan la informació es fa en la mateixa llengua i serveix per enfortir els lligams de la mateixa comunitat cultural.

Francisco Camps sap tot això. I sap també que només el mou un interès electoral puntual. Un interès efectista que intenta atreure les simpaties dels escassos milers de votants que pot tenir en les pròximes eleccions el partit ultra i anticatalanista Unió Valenciana. Per un grapat de vots mal comptats el president de la Generalitat valenciana s’exposa a danyar greument el seu prestigi. Potser tant se li’n dóna. O potser Camps afluixarà si, com ell preveu, guanya les eleccions i ja no necessita el suport d’una minoria desbocada.

Les emissions de TV3 al País Valencià tenen un fort suport social. Si no, no s’entendria que fos la iniciativa privada qui n’instal·lés els repetidors, ni l’audiència que ha aconseguit a les comarques valencianes, ni l’èxit en les diverses convocatòries que han rebutjat les intencions del govern valencià. Amb aquest suport n’hi hauria d’haver prou. Un govern no pot actuar contra la lògica comunicacional i legal, que precisament busca garantir la llibertat en l’accés a la informació. El president Francisco Camps sap tot això. Està perpetrant una farsa que il·lustra la seva categoria com a polític.