El 29 de maig, dissabte, la USAP de Perpinyà disputarà per segon any consecutiu la final del Top 14, la Primera Divisió francesa de rugbi, de la qual l’equip nord-català és el vigent campió. El rival, també per segon any consecutiu, serà el Clermont.

Centralistes com són a França, la final es disputarà altre cop a París, ciutat que ara fa un any va permetre que l’expedició nord-catalana, composta per 20.000 aficionats, encengués els seus focs per poder fer les seves tradicionals cargolades als peus de la Torre Eiffel, que van convertir la festa esportiva en la reivindicació d’una identitat, la catalana, que reviu a la Catalunya Nord de la mà dels èxits esportius de la USAP.

Queda poc per al 29 de maig, tot just dues setmanes, i hi ha molta feina a fer. Allà dalt, més amunt de la frontera franco-espanyola, esperen amb els braços oberts qualsevol mostra de suport que els arribi des d’aquí baix. Compartim interessos comuns –culturals, històrics, lingüístics, esportius, nacionals i també econòmics– i per això no podem deixar passar una ocasió com aquesta per desmentir la històrica fal·làcia que circumscriu catalanitat a espanyolitat. A Espanya li cal saber que un equip català pot guanyar altra vegada la Lliga de rugbi francesa. Alguna cosa no els quadrarà.