Frases. Ja se sap: la política és un joc d’esgrima on les frases i els titulars es fan servir com a espases. Ja se sap també: en política el que acaba important més no són els fets, sinó la interpretació que en queda com a canònica, i, per tant, totes les nits electorals són una competició de frases per deixar fixada la interpretació que convé. Però s’ha d’anar alerta amb les frases. Perquè de vegades provoquen els efectes contraris als desitjats. I de vegades no interpreten la realitat, sinó que precisament en dificulten una interpretació ajustada i esdevenen trampes al solitari.

Partits. Em va semblar desafortunada la frase d’un responsable de la convocatòria de les consultes en què, per fer lluir el percentatge de participació, es comparava amb els percentatges que obtenen alguns partits. Aquesta frase alimenta una de les pitjors interpretacions dels resultats, que actua com un llast contra la participació: convertir les consultes en una alternativa a les eleccions, i el moviment que les convoca en una alternativa als partits. Seria bo que les consultes es fessin amb els partits al costat, es poden arribar a fer sense els partits, però no tenen cap mena de sentit contra els partits. Anar posant el dit a l’ull als partits catalanistes és un pèssim camí per consolidar les consultes i la participació.

Radicals. Em va semblar desafortunat algun titular des de Madrid que parlava del fracàs dels referèndums convocats pels radicals catalans. Si jo m’ho mirés des de Madrid, estaria preocupat. Em preocuparien els números: la quantitat de catalans que tenen ganes de marxar d’Espanya. Però em preocuparien també les fotos: la gent que va anar a votar no respon exactament a allò que s’entén per un radical. No són sectors marginals de la societat catalana. Si es creuen que els independentistes són quatre gats i absolutament exòtics, es fan trampes al solitari.