El Tribunal Suprem –instància judicial suprema com el nom indica i, per tant, amb autoritat per revocar qualsevol decisió judicial d’àmbit dit autonòmic– acaba de confirmar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana referida al teatre romà de Sagunt. Quinze anys després d’obrir-se el procés i quan la polèmica no interessava absolutament a ningú perquè el mal ja estava fet i es tractava de traure’n el màxim rendiment possible, ara tot es mou i es remou de nou.

El 1986 –fa, doncs, més de vint anys– la Generalitat valenciana, presidida pel socialista insípid Joan Lerma, va decidir “rehabilitar” el teatre i va encomanar-ne les obres als arquitectes Manuel Portacelli i Giorgi Grassi. El resultat final, com les corregudes de bous, va suscitar divisió d’opinions. La “rehabilitació”, però, per dir-ne alguna cosa, va disgustar profundament els amants de les pedres memorables, tot i que el teatre de Sagunt havia estat tantes vegades girat i regirat que no en quedava gran cosa. El Partit Popular va encendre el drama judicial des de l’oposició, per acabar de desgastar el desgastat Lerma, i se’n va oblidar quan va arribar al poder. Però les traques dels tribunals també tenen masclet final i aquest obliga a la “reversió”, un concepte que no se sap quin efecte tindrà ni en l’obra nova ni en les pedres presumptament romanes que l’aguanten.

Quan els pedrapiquers entren a Sagunt ningú sap ben bé com acabarà la festa. Arrancant marbre i escorxant columnes, igual arriben al substrat iber, una ganga arqueològica que seria molt ben rebuda pels historiadors locals. Apamant què pot passar en els quinze mesos que la Generalitat té de temps per contrarehabilitar, potser pagararia la pena arrasar-ho tot i construir-hi después uns nous jutjats, un local del PSOE i un altre del PP. Perquè hi facin més teatre.