Benvolgut delegat de la Societat General d’Autors, li escric de nou, tot i que no fa gaire que ho vaig fer des d’aquesta mateixa tribuna, per dir-li com l’admiro. Ara hi torno, perquè els músics i els promotors musicals se li revolten. I ho fan perquè són uns desagraïts i uns fumats que no comprenen que la SGAE existeix pel seu bé (pel bé de vostè, vull dir). Ara resulta que troben immoral que la SGAE cobri un deu per cent dels concerts (inclosos els benèfics) que organitzen. Diuen que a la resta d’Europa i als Estats Units el cànon és molt més baix (i que pels concerts benèfics no es cobra).

També diuen –ho publicava l’AVUI en un magnífic reportatge en exclusiva– que la SGAE no fa bé les coses. Que, per exemple, si en un programa de ràdio posen una cançó de l’Adrià Puntí, no és l’Adrià Puntí qui cobra, sinó David Bisbal (i éssers similars), perquè diuen que vostès no fan la (feixuga) feina de comprovar qui sona, sinó que paguen segons la música que és “més probable que soni”. I el que figura que és probable que soni és David Bisbal. Jo ja ho entenc... Hi ha tants programes de ràdio, que destinar un u per cent dels beneficis a pagar un senyor que s’ho miri és una feinada.

Però jo vaig amb vostè, perquè si les coses es fessin com reclamen els promotors i els músics (que tothom sap que es passen el dia bevent) succeiria una cosa terrible: que la SGAE no recaptaria tants diners. I tots els grans exmúsics que hi treballen i s’hi guanyen bé la vida, com ara vostè, Teddy Bautista o Ramoncín, haurien de tornar a cantar per guanyar-se la vida. Espero que els promotors musicals recapacitin. Què prefereixen: pagar un cànon abusiu a la SGAE perquè Ramon Muntaner, Teddy Bautista o Ramoncín visquin com es mereixen o haver de programar a les seves sales un concert de Ramon Muntaner, Teddy Bautista i Ramoncín?