Vinga que no ha estat res. El Festival d'Eurovisió ja ha passat i amb ell l'efecte Chikilicuatre passa a la història. Precisament aquest dissabte s'ha celebrat a Madrid el dia de l'orgull friki, mentre que a Belgrad se n'ha oficiat el funeral. Vist el que hem vist a Eurovisió, sembla que torna el temps del pop corrent i comercialoide. Cançons amb sentiment i tornades èpicament edulcorades. Res de nou sota el sol.
No se si celebrar-ho o no, però crec que Chikilicuatre ha arribat tard. No se si és característica espanyola o no, però ha arribat tard. Ja hem vist que el gall dindi irlandès ni arribava a la final i realment, tret d'aquests nòrdics que insisteixen amb el seu heavy víking de fa trenta anys, la resta s'abonen a la cançó lleugera de tota la vida, al so eurovisiu al qual ens vam acostumar de petits. L'era freak ha mort.
I pel que fa a la lectura política, Urribari i jo ja ho sabíem, Andorra ha donat els dotze punts a Espanya.
Tancar la finestra 
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.