Mentre a Madrid la caverna retruny unànime contra el nostre “pensament únic”, Catalunya va fent com una formigueta coixa però tossuda. Estem acostumats a col·locar Barcelona en el rànquing de qualitat de vida, bons negocis i carestia general, però en només una setmana Catalunya ha aconseguir situar 14 hospitals entre els 20 millors de les Espanyes, tres universitats en el club selecte dels campus d’excel·lència internacional, tres restaurants en el cel de les tres estrelles i, per acabar-ho d’adobar, tothom diu que el Barça guanyarà diumenge, perquè és qui juga millor. A veure si aviat no haurem de canviar la marca Barcelona per la marca Catalunya, que ningú s’ha preocupat de promocionar. No faig broma: estic parlant de talent.

Per això és pervers que Espanya faci el que fa, i m’és igual si ho fa amb intenció o perquè li surt. Cada vegada que algú s’ho mira, denuncia que les inversions pactades no s’executen: ens roben dos llençols en cada bugada. El Corredor Mediterrani de ferrocarril no fa el pes a ningú, a Madrid, que encara treballen per fer-li un bypass via València, Saragossa i Canfranc. Per l’aeroport més val no preguntar, que potser ens saltarà una low cost a sobre. Etcètera. Ara mateix acaba de comparèixer al Senat el conseller Castells, que de números en sap, per apaivagar els ànims davant el finançament.

Fem els números: Catalunya tindrà, el 2010, un dèficit de 6.000 milions. Això, anant bé i posant-hi el nou finançament, que no dóna ni per cobrir necessitats bàsiques, no diguem ja per estirar el braç una mica enllà. Doncs resulta que amb la meitat del que Espanya no ens retorna, que són 10.000 milions, tindríem superàvit. I, per tant, excel·lència. El talent, pel que es veu, hi és. Ara vés i explica això a la caverna.