La profunda crisi d'identitat del nostre sistema educatiu l'ha portat a adoptar, en proporcions massa generals –però, afortunadament, amb excepcions notables–, unes actituds profundament conservadores, per no dir reaccionàries i tot. I no em refereixo estrictament al pla ideològic de les dretes i les esquerres sinó en el de la resistència a qualsevol canvi que representi una transformació de les rutines del “sempre s'ha fet així”. Tant és que parlem del calendari o l'horari escolar o que fem referència a la introducció dels ordinadors a l'aula. Tant és que parlem de reforçar la funció directiva com de garantir la coherència dels equips docents i, per tant, dels processos d'atribució de places. O se segueix obsedit en el debat públic-privat. I això, deixant de banda els temes tabú com ara l'educació diferenciada per sexe, el treball orientat a l'excel·lència, l'exercitació de la memòria o el foment d'un esperit emprenedor i competitiu. En qualsevol cas, qualsevol intent de transformació rep immediatament per resposta: “Ens estem precipitant”.
¿Precipitar-nos? Hi ha debats escolars que ja són tan antics com les formes d'organització que discuteixen. El cas dels horaris i el calendari n'és un exemple clar i que té l'avantatge de no poder ser considerat un afer de progressistes contra conservadors, si no és que la introducció de la setmana de vacances a mig curs pugui ser vista com una desconsideració a la classe treballadora. Fa anys i panys que sabem que l'escola, com la resta de la societat catalana, segueix uns horaris irracionals que expliquen en molt bona part tant la mediocritat dels resultats escolars com la baixa productivitat laboral del país. I és una obvietat que tenim una mala distribució del temps de vacances, excessivament concentrat en uns mesos d'estiu, que quan no es defensa amb arguments pedagògics –com si la resta del món que s'organitza diferent fos estúpid–, es fa amb arguments climàtics, com si visquéssim al tròpic. No, no ens estem precipitant, sinó tot al contrari: a causa de les enormes resistències a canviar i a adaptar-nos escolarment a un món que, d'altra banda, abracem amb entusiasme en tantes altres dimensions, resulta que estem fent els canvis a mitges restant-los capacitat per millorar el sistema.
El que és realment inquietant és que costi tant d'entendre que si el món canvia —en general per a bé, i a vegades, és clar, per a mal—, els estils educatius no en poden quedar al marge sense perdre la seva capacitat d'influència, que és exactament el que li ha passat a la nostra escola. D'anar al davant de la societat fa trenta anys, ara potser és un dels darrers bastions de resistència al canvi. D'acord: se'm pot dir que el que passa és que l'escola és crítica amb un determinat tipus de progrés, el que ara s'imposa, i que és a això al que planta cara. Però, si fos així, faig dues preguntes: ¿quin altre model de societat ens proposa, assolible, que no sigui mantenir-nos en el de sempre? ¿On són les idees innovadores i capaces de convèncer-nos de la seva bondat? I, en cas que hi fossin, aquestes idees, ¿on rauria la legitimitat democràtica per a imposar-les al marge o en contra de les decisions dels governs efectivament elegits?
La qüestió, doncs, és si a hores d'ara la crítica social en què hipotèticament se sosté l'actual relat educatiu reaccionari –vull dir, el que té veu pública, generalment a través de vells representants sindicals i poca cosa més– respon a una voluntat de millorar allò que tenim o a la de no perdre els avantatges aconseguits. Uns avantatges que, com que ja no són els de l'estima i el reconeixement, s'escuden en la darrera trinxera del privilegi laboral. En aquest sentit, és simptomàtic com dreta i esquerra, progressistes i conservadors, troben tan fàcilment l'acord amb aquestes perspectives nostàlgiques que posen totes les esperances de regeneració en la “cultura de l'esforç” o en la “recuperació de valors”, idees vagues que obvien la pregunta de veritat: què mereix veritablement esforç, i què és realment valuós. La desconfiança en els temps presents i l'enyorança dels temps passats avorten qualsevol propòsit educatiu que exigeix un compromís radical amb el present i una confiança profunda en el futur.
El cas és que ha començat un nou curs escolar, i la mitja dotzena de canvis que proposa la conselleria d'Educació han estat rebuts amb unes reserves que em semblen ridícules. Hi ha qui es demana com s'atendran les criatures la setmana de vacances a mig curs, sense pensar que, primer, ho pot fer tal com ja les atenia la setmana de vacances de més que tenia al setembre i, dos, que no és raonable esperar que l'administració li ho hagi de donar tot resolt. I hi ha qui s'espanta per la introducció d'ordinadors a l'aula i fa una defensa apassionada de la pissarra i el guix. ¿Per què no confiem en la capacitat dels nostres mestres per usar adequadament aquestes eines, que de passada els obligarà a fer un reciclatge general dels continguts i els procediments? Un bon mestre amb guix i pissarra, ¿no serà també bon mestre amb ordinadors a l'aula, i viceversa, un mal mestre no ho serà amb qualsevol eina a les mans? Doncs endavant amb la familiarització amb un instrument de treball que acabarà essent més universal del que, fa segles, ho va ser l'aixada!
Governar i educar una societat inculta i analfabeta, fa alguns segles, havia de ser frustrant per als pensadors il·lustrats que la volien transformar. Però no us dic res d'haver de governar una societat poruga davant dels canvis i que sempre troba que hi ha raons per a no “precipitar-se”. ¿Quan recuperarem, a Catalunya, l'esperit innovador i agosarat de la nostra sòlida tradició pedagògica, amb ganes d'anar al davant?
Comentaris
Totom parla de la cultura del esfoç, pro dingú no vol reconeixe els seus erors, si els nens no aprenen les taules de multiplicar de memoria, la maquineta,soluciona e problema sensa esforç i així funciona tot. Si de nens no fa cap esforç per aconseguir el que la sicietat es demanarà,de grans so ho sabrem fer, el despresià l´esforç de la memoria de petit, es una de les principals consecuencies, del fracas escolar, etxercí la memoria te com a resultat organitzar el cervell
Felicitats, Salvador, pel teu article, coincidim al 100%. Quan explico el projecte eduCAT1x1 del que soc impulsor, dic que posar ordinadors a les mans d’alumnes i docents, i tecnologies digitals a l’aula, no és innovació, és simplement fer que l’escola sigui “normal”, que les tecnologies hi siguin presents com ho són a la resta de la societat.
El que dius sobre els docents és també cert: als centres que han participat al projecte aquest curs passat els docents que eren bons amb el guix ho han estat amb l’ordinador, i m’atreviria a dir que ho han estat “més”, perquè la tecnología els ha ajudat. Els bons professionals saben treure partit de tot allò que els cau a les mans i els bons projectes educatius saben incorporar les bones eines.
Els ordinadors són un suport més i el que ens fa anar malament no és el suport de la informació sinó la diexadesa, la manca d'hàbits, el tansemenfotisme i la mala educació. Coses que es poden canviar sense sistema operatiu. Una altra cosa que no se se deu de tenir en compte és que un edifici amb 35 endolls per aula (més els habituals), les línies elèctriques d'enllumenat, els aparells diversos endollats a la línia elèctrica, la xarxa sense fils i la Ethernet, més les ones dels telèfons mòvis no deu ser un entron gairé recomanable per a passar-hi moltes hores i portarà uns consums energètics que faran feredat. Dins d'uns anys en parlarem.
No acabo d'entendre aquesta idea de progrés de Cardús. Sembla que defensi innovar per innovar.
I no es pensi pas que els ordinadors em fan por perquè he treballat en el sector informàtic prop de 10 anys . Però crec que hem convertit això que vostès anomen "noves tecnologies" en una religió i contra els dogmes no hi ha arguments que valguin. Miri, hi ha alguns dels protocols d'Internet que ja tenen més de 50 anys (per ejemple Mail). No sé si li agradaria que li venguèssin un Seat 600 com a nova tecnologia. Ja comença a fer pudor la cantarella de les noves tecnologies. Un servidor es va connectar a Internet a la dècada dels 90 del segle passat. 20 anys de "noves tecnologies"? Ara bé, vostè s'ho podria passar molt i molt bé investigant com s'ha gastat els diners dels nostres impostos la Generalitat amb invents amb gasosa relacionats amb les "noves tecnologies". Pensi que si algun dia algun periodista deixa de lapidar mestres i fe una ullada les hemeroteques pot descobrir coses que deixarien en Millet com a un sant baró.
L'article d'en Cardús té aspectes positius, com per exemple dirsense embuts que hi ha una defensa corporativista, molt important, sobretot entre els professors de l'escola pública; ara bé ,els canvis, sempre han de ser consensuats, treballats i planificats; el tema dels ordinadors per exemple o el de les proves de nivell, no són res més que polítiques de façana
L'ensenyament funcionarà amb un canvi radical de valors, començant per les famílies i els dirigents polítics i també, amb la seva valoració social, lligada a l'exigència en la feina dels docents
Fins ara el que hi ha és un diàleg de sords
I m'ho descuidava: tant el consum elèctric com el d'Internet es pagaran bitllo, bitllo a dues companyies Endesa i Telefònica..........Caixa cobri!!! Unes companyies que sempre s'han caracteritzat per la seva absoluta ineficàcia i manca de servei a l'usuari.
Gràcies Salvador,
Encara resta molt per aconseguir vença estructures educatives que han quedat del tot obsoletes. Totalment d'acord amb tu amb el paper lamentable dels Sindicats, que no han estat capaços de recolzar canvis del tot necessaris per la nostre societat de principis del S.XXI.
A pesar de les nombroses dificultats hem de continuar fent camí. Canvis com els que s'estan introduïnt als estudis post-obligatori s, com el cas del recolzament legislatiu a la Formació Professional i el lamentable espectacle que alguns professionals de l'educació tradicional han donat aquest estiu, al defensar fins l'absurditat als esrtudians de batxillerat que han quedat fora de la Universitat per la el.liminació dels cupos als estudiants de FP.
Si els propis professionals no entenem la veritable importància dels canvis, serà molt complicat transmetre seguretat als nostres estudiants. Poc a poc afortunadament s'acabarà imposant el seny.
Salutacions.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.