S’ha de ser molt valent per fer el que ha fet Elena Salgado. Amb els nervis que passa aquesta dona –heu vist com es pessiga la cara mentre parla en una roda de premsa?–, i es deixa enredar per anar a fer el ridícul a Londres.

Anar a vendre un producte pel món és dur. Sortir a vendre Espanya enmig de l’actual tempesta de desprestigi és un suïcidi. I si els que han de comprar la moto són els anglesos, hi haurà riallades.

Al final la broma va sortir relativament barata perquè el govern ZP té tants fronts oberts que aquest només serà un més. Però deixar-se portar per la pulsió d’Armada Invencible és una temeritat. El resultat: cap efecte en les finances i una burla oberta del Financial Times, amb acudits masclistes inclosos sobre la preocupació de la ministra pel seu pentinat.

Ningú, excepte (potser) la Moncloa, es pot haver sorprès d’aquesta reacció dels anglesos. Amb el xàfec que els cau també a ells, només els queda acarnissar-se amb el rival més dèbil. Per això escullen Espanya o Catalunya, que en altres ocasions també ha picat i ha enviat alts representants a predicar en el desert. El fracàs d’aquesta maniobra desesperada era tan previsible que només la pot haver instigat un Sir Humphrey a l’espanyola amb ganes de canviar de ministre.