‘Lost/Perduts'. Aquesta setmana s’han començat a emetre als Estats Units els capítols corresponents a la sisena i definitiva temporada de la sèrie Lost, un veritable fenomen planetari, que marca la manera de narrar, fer televisió i també veure televisió de tota una generació. L’he pogut seguir menys del que voldria, no en sóc gens especialista, però m’ha semblat molt suggestiva, dins d’aquesta veritable edat d’or de les sèries americanes de televisió que vivim d’un temps ençà. La sèrie la farà Cuatro en castellà. Però els seus seguidors la poden trobar també a la xarxa subtitulada en català.

Català. Un grup d’entusiastes de Lost, entorn del blog Lost/Perduts, es dediquen a subtitular al català els capítols de la sèrie i en un esprint espectacular han fet ja els subtítols d’aquest primer capítol de la sisena temporada. Els vaig sentir al programa d’en Jordi Basté i em va semblar una crida a l’optimisme, com a país i com a cultura. Lost és part de la contemporaneïtat universal. Que hi hagi gent jove que participi en aquesta contemporaneïtat universal des d’aquí i en català és la garantia de continuar sent una cultura viva i de futur. És l’aposta que ens ha permès travessar un segle XX políticament hostil, però culturalment esplèndid: la voluntat de fer en català el que s’estava fent al món, el més avançat, el més viu.

Demanda. Els subtítols en català de Lost els fan un equip de set persones, suposo que joves, perquè els agrada, perquè és el seu món de referència i perquè militen en Lost i militen en el català. Tenen 1.500 persones al Facebook. Han cregut que hi ha molta gent que té ganes de seguir la sèrie en català i l’hi han ofert, privadament, sense buscar cap benefici. I han demostrat que la demanda existeix. Jo ho explicaria als distribuïdors i les majors que dubten sobre l’existència de demanda del cinema doblat al català. Que n’aprenguin.