Ara que qui comenta en la versió digital d’aquest diari no s’empara en l’anonimat, paga la pena respondre segons què. Per exemple, l’observació que feia ahir un lector segons el qual ni el govern de Zapatero ni Espanya tenen la culpa de la crisi a Catalunya.

En un to poc amable, l’amic –espero– Francesc proclamava que els qui escriuen a l’AVUI segregen “carnassa autocomplaent d’autoconsum a fi de provocar autosatisfacció”. Aquesta és una autoafirmació que sovint apareix en els comentaris. I no s’entén. Miri, senyor Francesc, si tot açò és “carnassa”, que fa vostè, que sembla intel·ligent i argumenta bé, llegint-la? Diu també que no va ser el govern espanyol qui ens va ficar en la crisi ni serà ell qui ens en traurà. I que és “la gent la qui inverteix, la que consumeix, la que contracta i la que treballa”.

Amic lector, té una part de raó. Però no tota. No sé on viu vostè, però en aquest país –Catalunya– i en aquest Estat –Espanya– el marge d’actuació de l’administració pública en enorme. I qui en té més és l’Estat. Enorme pels impostos que cobra, enorme per la inversió que fa, enorme pels efectes que es deriven de la política fiscal i la tarifació de sectors bàsics, i enorme per la influència del marc legal. I si la caguen, ens estaquen a tots. I a vostè també, si visqués aquí. I després hi ha, igualment, la iniciativa privada. Encara sort i lloat sigui Déu!