L’any 2003, el jutge Juan del Olmo va enviar la Guàrdia Civil a tancar el diari Egunkaria, aleshores l’únic que es publicava en llengua basca. Van endur-se, emmanillats, una desena de detinguts, la majoria dels quals van denunciar maltractaments posteriors. Un d’ells, Pello Zubiria, patia espondilitis anquilosant, una malaltia degenerativa incurable que li causava forts dolors als ossos i articulacions. Tots van acabar als calabossos, sense distinció. Poc després, Zubiria va haver de ser ingressat, en estat greu, a l’Hospital Gregorio Marañón.

L’Audiència Nacional també va ordenar, sense cap explicació, el bloqueig dels comptes bancaris del president d’honor del diari clausurat, l’escriptor i humanista Martín Ugalde. Tenia 87 anys i estava malalt. El van tractar com un delinqüent. Va morir al cap d’uns mesos.

Aquesta forma d’actuar és inhumana. Com ho és el tracte que van rebre ahir els detinguts de l’operació Pretòria, exhibits com un trofeu davant dels mitjans.

L’Audiència Nacional té un garatge, en un carrer lateral, per on acostumen a entrar, discretament, les furgonetes policials. En comptes d’això, vam poder veure com Macià Alavedra –que aviat farà 76 anys– recollia, emmanillat i amb dificultats, una bossa de plàstic amb la roba. Garzón també va facilitar la presa d’imatges i fotografies dels constructors i de l’alcalde de Santa Coloma. Alguns, sense cinturó, s’havien d’aguantar els pantalons. Cap d’ells semblava capaç de fugir per la força, única justificació possible de les manilles.

No sóc amic de cap dels detinguts. Ni tan sols conegut o saludat. I penso que, com és obvi, tots els delinqüents han de ser detinguts i jutjats, només faltaria. Però no crec en les penes accessòries, i menys encara quan tots els que ahir van passar pel despatx de Garzón són, per ara, innocents. També dins la presó.