La nevada no és la principal notícia del dia. La principal notícia del dia la publicava l’AVUI dilluns. I és una gran notícia. Diu que “sota l’eslògan Toca’m, sóc teu, el LVI concurs internacional de música Maria Canals escamparà 50 pianos per tota la ciutat” perquè els vianants els puguin tocar “de manera espontània”. A més a més, al goig melòman de sentir com els espontanis executen diverses peces “de manera espontània” s’hi sumarà el goig visual de veure que els pianos han estat pintats pels alumnes de l’Escola Massana. No cal que els digui com anhelo que arribi aquest moment d’esplendor de la creativitat catalana. Jo també trobo, com Elton John, que els pianos de color negre són molt avorridots. 

Però suposo que quan diuen que els pianos es repartiran “per tota la ciutat” es refereixen a “tota la ciutat”. I això inclou el Raval, la plaça de les Glòries i la Mina. Si és així, al costat dels pianos pintats hi hauran de posar un vigilant de seguretat dia i nit, perquè, si no, serà bonic de veure com, fins que no els desballesten, serveixen perquè els camells hi desin còmodament la mercaderia. I perquè les prostitutes i els seus clients hi puguin executar innovadors actes sexuals al damunt. Els vigilants de seguretat, a més a més, protegiran els músics espontanis. Ja se sap que el populatxo no és sempre tan sensible com hauria de ser. Si hi ha qui agredeix estàtues humanes i mims, hi haurà qui agredeixi els artistes que ens vulguin regalar el seu art a segons quines hores.

Però, a part del vigilant de seguretat, al costat de cada piano també hi haurà d’haver un inspector de la SGAE. Suposo que en Ramon Muntaner, sempre amatent, ja ho deu estar estudiant. Es podria donar el cas que algun espontani toqués una peça de David Bisbal o de qualsevol dels seus principals patrocinats enmig del carrer i no pagués drets d’autor.