A vegades, en aquest país nostre, tan europeu i tan del segle XXI, passen coses que ens remeten a aquelles comèdies casposes de Paco Martínez Soria que la televisió espanyola projectava per entretenir l’audiència en els anys en blanc i negre del franquisme. Aquesta vegada, l’escenari –el plató– ha estat un petit poble de la comarca de la Noguera anomenat Tiurana. I la protagonista principal, una militant del PP de Palència que, si es descuida, acaba d’alcaldessa d’una vila que no coneixia ni per haver-la vist en una postal. La trama ha anat a càrrec dels guionistes de la Junta Electoral Central, que –cal reconèixer-ho– han tingut una imaginació digna d’un film de ciència-ficció.

Resulta que Tiurana, amb menys de cent habitants, va viure les darreres eleccions municipals amb dues llistes: la primera, la del PSC, que va acabar imposant-se. La segona, la del PP, formada pels anomenats paracaigudistes o fantasmes (ciutadans que es presenten en una localitat que ni coneixen), que només va treure quatre vots però que va complir amb l’objectiu de fer veure a les estadístiques la gran implantació que té el partit de Rajoy.

Doncs bé, després de la renúncia per motius personals de l’actual alcalde socialista, la Junta Electoral Central va oferir la màxima representació municipal a aquesta ciutadana de Palència, com a cap de llista de la segona candidatura més votada. Sortosament, la senyora ha demostrat tenir una mica més de seny i no ha acceptat el càrrec. Així doncs, els ciutadans de Tiurana, als quals, no ho oblidem, se’ls va sepultar fa anys la seva vila ancestral sota les aigües del pantà de Rialb, no hauran de patir una nova calamitat i podran tenir un alcalde (bo o dolent) del poble.

Certament, aquest episodi és una simple anècdota. Però a l’Estat espanyol hi ha altres exemples de paracaigudistes més sagnants, exemples que han superat la categoria d’acudit i formen part del malson dels habitants de determinades localitats. Aquest és el cas protagonitzat per la també pepera Regina Otaola, alcaldessa legal (que no legítima) del poble guipuscoà de Lizartza, d’uns sis-cents habitants. La senyora Otaola, en les darreres eleccions municipals, ni tan sols va encapçalar la llista del seu partit en un poble on elecció rere elecció les candidatures de l’esquerra abertzale s’enduien la majoria dels vots. A causa de la il·legalització d’aquesta opció política –i tal com també havia fet el PNB de la mà de Joseba Egibar quatre anys abans– la del PP va quedar com l’única papereta “legal” que es podia votar, tot i que cap dels seus candidats no era del poble ni tan sols del País Basc. Els resultats, òbviament, van parlar per si mateixos. La llista fantasma només va obtenir 27 vots, un 7,6% del cens, mentre que els vots nuls i en blanc superaven de llarg els tres-cents.

Com que a l’hora de prendre possessió dels càrrecs els set membres forans del PP es van arronsar i no van acudir ni a recollir les actes, es va produir una substitució per membres del partit del País Basc, entre ells la nova cap de llista i futura heroïna, Regina Otaola, aleshores regidora a Éibar. I embolica que fa fort! Des del moment de la proclamació, protegida per l’Ertzaintza i esbroncada pels veïns del poble que (teòricament) representava, la senyora Otaola es va comportar com si fos la lleona de la Sénia, la que va atemorir durant uns dies la zona dels Ports tot i que en realitat no passava de ser un gos, això sí, de grans dimensions.

Segurament, la lleona de Lizartza és la política menys representativa d’arreu d’Europa. A tall d’exemple, el 2008 al poble es va fer una recollida de signatures demanant la seva dimissió que va aconseguir més de quatre-cents suports. Però ella, conscient de la missió divina que li ha estat encomanada –protegir la sagrada unitat de la (seva) pàtria en un lloc complicat– s’embolica amb la bandera espanyola i continua atiant el conflicte amb les declaracions més esperpèntiques. Ara bé, aquest paper d’Agustina d’Aragó del segle XXI li està donant bons rèdits fora dels límits municipals de Lizartza. Des de la seva elecció ha estat guardonada amb totes les distincions hagudes i per haver i, fins i tot, s’ha premiat la seva valentia amb el càrrec de vicepresidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Que li aprofiti!