Un col·lega i amic em deia dilluns que el Comitè de Competició és tan imprevisible que fins i tot era possible que estimés les al·legacions del Barça, retirés la targeta vermella d'Ibrahimovic a Almeria i li estalviés el partit de sanció reglamentari. Vaig pensar exactament el contrari, que és tan previsible que la sentència estava dictada abans del judici. Dit i fet. No té cap mèrit.

Naturalment, és irrellevant que el vídeo de la jugada demostri que els ulls, la distància o potser els crits de "Villarato" a les grades van fer que el linier veiés més del que hi havia en la topada entre Ibra i Cisma. Òbviament, no té cap rellevància que el jugador presumptament agredit admetés dilluns el seu teatre per provocar l'expulsió. Ni vídeo, ni declaracions, ni per descomptat els fulls d'al·legacions del Barça, que com tothom sap només serveixen per alimentar la trinxadora de documents de l'esmentat comitè.

De tan previsibles que són vaig apostar amb mi mateix que els dolien molt més les desgraciades inundacions de Madeira que els mortals terratrèmols amb tsunami incorporat de Xile. Premi per als malpensats. Cristiano Ronaldo dedica un gol a les víctimes de Madeira exhibint una samarreta preparada i el comitè li treu la targeta groga preceptiva, perquè “aun cuando la literalidad del precepto hace referencia a cualquier contenido de la leyenda o finalidad de la acción [...], no puede este comité sancionar un gesto pacífico de fraternidad y solidaridad con sus conciudadanos [...], que han sufrido unas fatales inundaciones de gravíssimos efectos”. Dues setmanes més tard, Orellana (jugador xilè del Xerez) dedica un gol a les víctimes de Xile per idèntic procediment i el comitè, aquest cop, confirma la sanció.

Tothom sap que els morts de Madeira mereixen més “fraternidad” i “solidaridad” que els morts de Xile. I tothom sap també de la filiació madridista de Flórez, Alcubilla i Cardenal, els membres del comitè de competició de la RFEF. I segurament –com deia aquell– “no hase falta desir nada más”.