Del jutge Garzón se n’espera l’aclariment de les gravíssimes sospites que ha desfermat sobre 8 ciutadans catalans, entre els quals un alcalde, dos exalts càrrecs d’anteriors governs i dos importants empresaris, amb la denominada operació Pretòria contra la corrupció urbanística. D’un cas que aixeca tanta alarma social, se n’espera que la justícia actuï i depuri responsabilitats si es demostra la comissió de delictes. I que ho faci amb rigor i celeritat.

El que no se n’espera és que a aquests ciutadans, innocents fins que no es demostri el contrari, se’ls sotmeti a l’escarni públic de poder ser fotografiats a l’entrada de l’Audiència Nacional emmanillats abans de declarar. Quin era el risc de fuga dels detinguts, alguns dels quals persones d’edat avançada, després d’haver dormit dos nits als calabossos de la Guàrdia Civil? Per què a molts altres detinguts se’ls preserva dels flaixos i les càmeres de televisió en trasllats semblants? ¿Han perdut el dret a la intimitat i a la pròpia imatge per haver sigut arrestats? ¿Calia la sobreexposició mediàtica quan encara no estaven ni tan sols imputats? ¿Calien, les manilles?