Més que per les accions del govern, ahir Catalunya va començar a recuperar la normalitat gràcies a una ràpida millora del temps. La neu s’ha anat desfent a mesura que ara creixen les crítiques als responsables de gestionar la situació, que ahir van optar més per penjar-se medalles que no pas per fer autocrítica. I és que no hem d’oblidar en cap moment que a Catalunya es viu des de fa mesos en un clima preelectoral que plana sobre qualsevol situació, sense que la nevada en sigui cap excepció.

La situació que ha travessat Catalunya ha estat excepcional, i és lògic que alguns dels problemes que s’han hagut de gestionar aquests dies també ho siguin. Però no ens enganyem: algunes infraestructures pateixen problemes excepcionals massa sovint. Hem incorporat al nostre lèxic l’expressió caiguda de catenària amb massa normalitat i la xarxa elèctrica queda en evidència cada dos per tres deixant milers d’usuaris sense servei, com és el cas dels ciutadans de la Costa Brava que ahir a la nit, més de vint-i-quatre hores després que caiguessin les primeres volves, encara no tenien subministrament.

El govern s’ha de preguntar –com ho fan els ciutadans– si l’excepcionalitat ho justifica tot. Perquè ningú dubta que efectivament es va reaccionar. Ara cal saber si es va fer amb prou antelació i intensitat, una qüestió molt més rellevant que debatre sobre l’efecte estètic que al conseller Saura la situació l’enxampés fora de Catalunya. Tots coneixem algun dels milers de ciutadans que aquests dies han patit els efectes de la nevada, molts d’ells indignats no tant per una falta de resposta immediata (segurament la majoria van entendre des del primer moment que en una situació excepcional el que calia és una bona dosi de paciència) com, en molts casos, per manca d’informació.

En un escenari de crítiques i medalles reconforta sentir alguns consellers del govern reconeixent mancances de gestió i informació i demanant disculpes als afectats. Però amb això no n’hi ha prou. Als nostres responsables polítics els hem d’exigir més.