Rosa Díez apareix com la política més ben valorada en el conjunt espanyol segons el baròmetre del CIS fet públic ahir. Ja és prou trist que la millor nota de la classe sigui un 4,08 sobre 10, o sigui, un suspens, però és encara més trist que aquesta bona nota l’hagi tret la senyora Díez, una política que en dos anys al Congrés no ha fet gran cosa més que vendre fum i apuntar el que faria si mai li deixessin fer.

Com que ni ella ni el seu partit no tenen responsabilitats de govern ni tampoc gaires responsabilitats d’oposició, la nota s’ha d’entendre més com a demèrit de la resta que com a mèrit propi. Perquè a part de punxar a Catalunya les dues vegades que s’han presentat –amb un 0,1% de vots a les espanyoles i un 0,8 a les europees– i de treure un sol diputat en els tres comicis que han comptat amb la seva presència, l’únic actiu del seu partit és el seu projecte polític teòric, que no va gaire més enllà de vendre una sola idea, Espanya, una idea amb molts votants disposats a comprar-la.

El nacionalisme, com bé saben a UPyD, mobilitza els votants més que qualsevol recepta contra la crisi o contra l’atur i és per això que juguen fort cada cop que obren la boca tot i que els falti l’honestedat d’admetre-ho.

Vet aquí que el que Espanya vol és més Espanya.