Jordi Porta
Després de vuit anys, Jordi Porta deixa avui la presidència de l’Òmnium. El balanç és molt positiu. Sota la seva presidència, l’Òmnium ha fet un esforç de modernització i renovació i ha demostrat a la societat catalana que la seva existència continua tenint sentit. Que fa falta una cosa com l’Òmnium. Encara queda, naturalment, molta feina per fer. Però en la que s’ha fet, que és molta i important, hi ha tingut un paper essencial el tacte, la cintura i la convicció d’en Jordi Porta. Les coses s’han fet bé en un temps que era especialment complicat. Felicitats.

Òmnium
El pitjor que li pot passar a una entitat de qualsevol tipus és que un debat exterior que té una forta capacitat de polarització passi pel mig dels seus associats. En els últims set anys, el món sociològic de l’Òmnium ha patit, en l’àmbit polític, un enfrontament intern molt dur. La posició respecte als tripartits d’esquerres, respecte al procés de l’Estatut, respecte a les aliances polítiques, ha dividit el món del catalanisme representat a Òmnium en dues parts asimètriques, molt confrontades. Per entendre’ns, l’animadversió entre els mons de CiU i d’Esquerra passava pel mig de l’Òmnium. El risc de trencament era enorme. Jordi Porta l’ha sabut evitar fent equilibris i sense perdre cap dels sectors pel camí. Era molt difícil. Ho ha fet bé.

Muriel
Ara ocuparà la presidència de l’Òmnium l’única candidata, que representa la continuïtat respecte a la feina de Jordi Porta: Muriel Casals té virtuts segures per fer-ho molt bé. Fermesa en les conviccions. Manca de sectarisme. Independència de criteri. Flexibilitat i amabilitat en les formes. Segur que serà molt bona presidenta. Tant de bo l’hi fem més fàcil entre tots. Tant de bo no hagi de fer navegar Òmnium per entremig d’una tempesta que en divideix l’espai sociològic. Tant de bo es trobi un catalanisme menys enfrontat i menys crispat.