Quan es publiqui aquesta columna hauré arribat a Sant Sebastià, on des de fa 25 anys hi passo uns dies de setembre per assistir al festival de cinema. He de confessar que, a banda de les expectatives que puguin crear-me les pel·lícules i del compliment de la meva feina com a cronista, m'espero la cita per tornar a passejar-me per la Kontxa, refer la meva ruta de bars havent fet amb el temps una antologia personal dels pinchos del Casco Viejo i, bé, disfrutar dels millors gintònics que conec. El cas és que he descobert estranyada que el gintònic s'ha convertit en la beguda de moda. De fet, m'estranya que part dels seus actuals consumidors no l'haguessin descobert abans. És cert que de qualsevol cosa se n'ha dit un gintònic (com ara de posar de mala gana un parell de glaçons en un got de tub, vessar-hi un munt de ginebra com si t'haguessin d'anestesiar amb alcohol, abocar-hi mitja tònica perquè no hi cap la resta i oblidar el tall de llimona) mentre que ara hi ha una sensibilitat en preparar-los que deu haver fet despertar l'afició per aquesta beguda. Però, que jo sàpiga, enlloc no els fan com al Dickens, una cocteleria situada al Boulevard de Sant Sebastià, a prop de l'ajuntament i no gaire lluny de la Kontxa. Jo els explico com els preparen, avisant-los que pràcticament és impossible que ho puguin fer a casa seva, si més no perquè dubto que tinguin un congelador que refredi els glaçons fins arribar a una temperatura en què no es desfan i així, doncs, no aigualeixen la beguda. De glaçons se n'hi posen vuit en una gran copa amb la idea que el gintònic és una beguda refrescant. Per això, s'ha de posar poca ginebra (la del seu gust) abans d'agafar unes pinces i extreure el perfum d'una pela de llimona i després col·locar-la dins la copa. Res d'afegir-hi suc de llimona, que fa àcida la beguda i rebaixa el gas de la tònica. Com que el gas importa, millor una Schweppes que una Fever Tree de moda. Finalment, doncs, s'afegeix la tònica. El primer glop és d'èxtasi. A la seva salut.