Contra els tòpics. Gregorio Luri ha fet de mestre i ara escriu sobre què significa ensenyar i aprendre. El seu llibre, que ja va per la cinquena edició en català, es titula “L'escola contra el món” (La Campana), però en realitat és una reflexió profunda i irònica contra els tòpics. El vell professor té respostes inesperades per a les preguntes de tota la vida i salva sobretot els alumnes, que sempre, recorda, i no només ara, han volgut estar per damunt dels mestres.
És un professor atípic: proclama que a Catalunya els professors haurien d'estar més controlats per l'administració.
El que trobo a faltar és que no hi hagi discriminació entre el bon mestre i el que no ho és tant. De cares a l'administració tots els mestres són iguals, i això no passa en cap altre ofici.
La qualitat del mestre és un factor determinant, això explica que dues escoles en un mateix barri tinguin rendiments escolars diferents.
Jo crec que caldria localitzar els bons professionals, pagar-los el que calgués i portar-los a les escoles més problemàtiques. Si els bons mestres s'encarreguessin de les escoles difícils, seria molt rendible: calculi què ens estalviaríem després en serveis socials, policia…
Proposa potenciar els aspectes bons del nostre sistema en comptes de viatjar tant a Finlàndia.
Els finesos s'han construït un bon ensenyament segons les seves condicions econòmiques i socials, és absurd intentar copiar-los. Som absolutament diferents. La gran revolució del nostre sistema escolar és introduir-hi el sentit comú.
Els polítics no paren de fer lleis d'educació.
Els polítics estan perduts. Curiosament hi ha hagut moltes lleis elaborades per un mateix partit, totes aprovades per una majoria socialista. En diré una de forta: mai no havíem tingut uns docents tan ensopits. Això em crearà moltes enemis- tats: en el fons, els mestres creuen que l'estímul ha de venir dels governants, que els paguen. Això et condemna a una feina de la qual mai gaudiràs.
I els pares, quina part de culpa tenen?
Els pares participen molt, sobretot a l'inici de la primària, però després, a poc a poc, es van allunyant de l'escola. El percentatge de participació de pares en les eleccions dels consells escolars de secundària a Catalunya no arriba al 4%. També és cert que quan els pares acudeixen als mestres buscant respostes no reben respostes tècniques útils. Si abans el nen tenia un problema, intentaves situar-lo davant del seu problema; ara el porten al psicòleg.
En un capítol explica com troba una antiga alumna, ara mare, que li confessa que en comptes de dur el fill a classe de reforç, el porta al neuròleg.
Apartar el nen de la classe, dur-lo al psicòleg mentre els altres van passant de curs només serveix perquè se sàpiga rar, diferent dels altres.
Un altre tòpic que trenca: els nens sempre han volgut estar per damunt del mestre, no és pas un problema nou.
Sant Agustí ja va deixar documentats els problemes que tenia amb els mestres quan era alumne i els que va tenir amb els alumnes quan va ser mestre. Els problemes formen part de les relacions entre els adults i els nens. Ara bé, ser bon mestre no és pas fàcil, els bons mestres no es produeixen pas en sèrie.
No troba lògic que un nen acabi la classe sense haver aixecat els ulls d'una pantalla ni haver mirat a la cara el mestre.
El mateix Departament d'Educació ho ha acabat reconeixent: molt portar llibres electrònics i posar internet a totes les classes, i resulta que no era la solució miraculosa. Ara s'han adonat que per molt que els alumnes tinguin un llibre digital, en necessiten també un de paper. En l'última conferència sobre el llibre digital en la qual he participat hi va haver problemes tècnics tota l'estona.
Internet permet l'accés a continguts inapropiats.
Els nens sempre tenen tendència a descobrir continguts inapropiats. Ha passat sempre. Abans ens dedicàvem agafar el diccionari per buscar la paraula cul. Ara, és clar, poses cul a internet i et trobes coses sorprenents. Seria il·lús pensar que li donaran un ordinador a un nen i només el farà servir com a eina d'aprenentatge. La gran revolució pendent, insisteixo, és la del sentit comú.
Comentaris
Ja n'hi ha prou d'invents "progres" i "moderns". Qui treballi, s'esforci i obtingui bons resultats, ha d'estar premiat, ha de tenir un reconeixement: un títol que li digui: ho has fet bé, ens una categoria de nivell elevat. Això estimularà els bons alumnes a ser millor i superar-se. Per a aquests alumnes, hi ha d'haver, des dels 14 anys (no des dels 16), un recorregut educatiu que els prepari el màxim de bé per accedir a la Universitat. Ara aquests alumnes són menyspreats i abandonats per les autoritats educatives i els pedagogs. I els profesors no podem oferir-los un nivell alt perquè aquestes autoritats i aquests pedagogs ens culpabilitzen amb sermons sobre la inclusió, la marginació dels altres alumnes i la justícia social.
Els programes que estableix Educació tenen un nivell cada cop més baix. És mesquí. Fomenten la incultura, la ignorància, la desídia. Qui més sap no és qui té més oportunitats. És la misèria dels polítics, el reflex de la seva mediocritat. Als altres alumnes, els que no poden arribar tan amunt, se'ls ha d'oferir alternatives, com una FP, sempre marginada i oblidada i que és on s'han d'invertir els diners que durant 20 anys no s'han invertit. I amb un lligam fort amb les empresa. Si no restablim un sistema meritocràtic que situï cadascú al lloc que li correspon, segons els resultats, mai tindrem qualitat i excel·lència. Aquestes dues paraules surten molt de la boca del conseller, però ells i es seus antecessors no han fet res perquè puguem convertir-les en realitat. Cada decisió del Dep va en la línia contrària.
Per exemple, el sistema únic ESO no ofereix alternatives fins al 16 anys, davant la gran diversitat d'alumnes. No podem barrejar els futurs universitaris amb altre mena d'alumnes, i formar-los al costat d'alumnes que han de fer FP o simplement ser inserits al món laboral és una greu irresponsabilit at, que ha fet endarrerir la Secundària entre 1 i 2 cursos, en comparació al BUP-COU. Ací perdem dos anys (3 i 4 d'ESO), que haurien de permetre encaminar cadascú en el recorregut que li és adequat. Ara, en canvi, tota aquesta diversitat ens la trobem barrejada i obtenen el mateix títol i fan el mateix. és a dir, un nivell mediocre. No pot ser que només es repeteixi un any i després se't passi de curs, tal com ens obliguen a fer. Quina autoritat podem tenir els professors si el Departament t'obliga a aprovar qui no s'ho mereix.
Clar, però això és més barat, que és el que preocupa els polítics. Dediquem un tant per cent molt baix de diners a educació, molt per sota de la mitjana estatal i europeu. Després de vint anys de "meravelloses" decisions, des de Madrid i Barcelona, de polítics i pedagogs saberuts, que han menyspreat la feina dels professors que entrem a l'aula, com si nosaltres no sabéssim res, que han trinxat un sistema (BUP-COU), que funcionava, ara, "han descobert" que els culpables som els professors que hem fet allò que ens han dit durant vint anys. I un rave. Ah! Tot això amb la complicitat d'USTEC, CCOO i UGT, que han callat com a morts, perquè ells també són "progres, moderns i pedagògics". Punt final.
La LOGSE, LOE, etc. -que són el mateix- han fet retrocedir escandalosament el nivell de coneixements de l'alumnat. Difícilment es pot ensenyar a un alumne xinès i a la resta de la classe alhora. D'això en diuen "atenció a la diversitat". Els nivells de coneixements en acabar l'ESO són mínims, inferiors als que assolien els antics estudiants d'EGB. Ara tot és promocionar les TICS, que queda molt "progre" i molt modern, però a l'alumne li és igual que li mostres un "mapa conceptual" en una pissarra electrònica que en un full: qui vol aprèn i qui no, doncs no. Bé, hi ha un altre obstacle: el cafè per a tots, depenent de l'edat, fa que qui "passa" de la classe s'avorreix i dificulta o impedeix l'atenció d'aquells que volen aprendre.
Dediquem el 90% del temps a persones que acaben fracassant i deixem abandonats el segon cicle d'ESO i, encara més, el Batxillerat (per cert, un batxillerat lamentable). Bé, això serveix només per crear persones acrítiques fàcilm
Com pot funcionar l´escola si els que ara manen eren els que feen vaga quant eren estudiants i els aprobats generals caien del cel com l´aigua de maig.
La seua manca de coneiximents va fer que entraren en política i als aparells dels partis, ara, aquells, son els que fan totes les lleis d´educació. De sempre els ministres de educació, i ara els consellers, fan el seu "plan" per poder pasar a l´historia com sigui.
L'avorriment i la curiositat són bons aliats per aprendre. Jo vaig començar buscant cul al diccionari, com diu l'article, però després passes a altres coses. Amb llibres i l'ajuda de la biblioteca local viag fer-me la llista del empadors romans, presidents dels EUA, reis d'Espanya i anaves descobrint altres coses connectades a aquestes primeres recerques que feia abans dels 14 anys. Ara tot açò ho poden fer a la xarxa només clicant un botó, gènial, però sense esforç. La xarxa i els ordinadors aón bons, però ben utilitzats. Abans de posar un nen un hora de classe davant d'un PC, caldria que aquesta hora l'hagues perdut a casa o a altre lloc per poder aprofitat millor l'hora de classe.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.