A la fi del franquisme hi havia una autèntica sopa de lletres pel que fa als partits d'esquerres. En general, hi havia molta fragmentació entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra. Però, per no entrar en tota la casuística, ens fixarem només en el món socialista. Seguint indicacions internacionals, tota la diversitat de sigles socialistes es van resumir en una de sola: el PSOE. Segur que el PSOE no era el partit més socialista de tots els partits socialistes de l'Estat, però potser perquè era el que tenia més història al darrere, potser perquè es va saber guanyar millor que cap altre el favor i els diners de Willy Brandt o, potser, perquè els seus militants van entendre millor que ningú que en democràcia s'avança des del govern i no des de l'oposició, el cas és que el PSOE va obtenir el monopoli de l'esquerra, i encara el manté.

Gràcies, sobretot, a Alfonso Guerra, la militància i els votants dels PSOE van entendre que “socialisme és el que fan els socialistes” i, per exemple, que un govern d'esquerres també serveix per gestionar un sistema capitalista; és a dir, que allò que ha de fer abans que res un govern d'esquerres no és proclamar unilateralment la dictadura del proletariat ni sotmetre-la a referèndum.

L'independentisme (i perdó per la comparació amb el PSOE, però espero que el lector no es distregui en aquesta anècdota i es fixi en el fons de la qüestió) està a punt de pegar-se una monumental castanya electoral el 28-N per l'error estratègic de no tenir sentit d'estat.

No vull entrar en les raons (que segur que hi són i segur que els protagonistes estan convençuts de la força de les seves respectives raons) que ens han portat a diversificar l'oferta independentista (i em deixo algunes famílies): entre Reagrupats i Solidaris, o entre ERC amb Puigcercós i Carod apartat d'ERC. No cal ser gaire llest per sumar les enquestes que circulen (fins i tot les pròpies dels partits independentistes) per adonar-se que l'independentisme parlamentari recularà abans de final d'any. És com aquells partits del Barça en què, tot i rascar el 80% de possessió de pilota al llarg del partit, va l'Hèrcules i et guanya per zero a dos a casa teva.