Com el Gran Capitán, Gonzalo Fernández de Córdoba, auditoriat per sa majestat el rei catòlic després d'haver guanyat per ell el regne de Nàpols –si fa no fa, la meitat de la Itàlia actual–, Joan Laporta podria respondre a la junta del FC Barcelona amb uns comptes farcits d'ironia: tants milions malbaratats en l'Unicef, tants en mitigar la misèria infantil en el Tercer Món, tants en garantir l'exclusió dels Boixos Nois, tants en senyeres per recordar que el club és més que un club, tants en vols privats perquè l'equip es desplacés en condicions òptimes, tants en rellotges perquè els jugadors no perdessin l'avió, i finalment tants milions en xampany per celebrar les victòries. Si el Gran Capitán fou el creador dels tercios que van fer tremolar Europa, Laporta va inventar el Barça universalment admirat, el Barça que per un moment fou reconegut com el millor equip del món.
Alguns voldran restar-li mèrit donant-lo tot als jugadors o a l'entrenador, que en tenen molt, però això seria ignorar que el que passa al camp és la cara visible i espectacularitzada d'un conjunt de decisions sovint arriscades i no sempre populars. Amb Laporta el Barça va prioritzar el bon futbol, el futbol net, la màgia d'un ballet coreografiat damunt la gespa, guanyant, a més dels sis títols, l'emoció de la bellesa atlètica, com l'anomena Hans Ulrich Gumbrecht, l'article del qual al Cultura de dimecres vinent els recomano vivament. Quants milions val aquesta emoció? Quants els títols guanyats durant la presidència de Laporta? Com es comptabilitza la satisfacció d'una afició que durant el seu mandat s'ha estès fins a poder-se afirmar que en els dominis del Barça no es pon el sol?
Si hi haguessin sospites de corrupció, si Laporta hagués desfalcat el club, Sandro Rosell faria santament de portar-lo als tribunals. Però si tot el que pot al·legar el seu rival és una diferència de parers en la comptabilitat –i l'auditoria en la que es basa l'escàndol no dóna a entendre cap altra cosa– la demanda contra Laporta ha estat, pel cap baix, precipitada. Quan hi ha discrepàncies valoratives o les xifres depenen de les dates útils d'uns ingressos, el sentit comú i els principis deontològics recomanen reconciliar les metodologies. Però si les parts són incapaces de posar-se d'acord en les xifres, la prudència suggereix recórrer a la mediació administrativa. És més barat que tirar-ho pels tribunals i estalvia un espectacle poc edificant. Si finalment el problema rau en una discordança interpretativa impossible de reconduir, sempre es pot recórrer a la fórmula aplicada pels taxadors per acostar valoracions irreconciliables: pactar una xifra enquadrada en criteris objectivament acceptables. Ara, com es pot arribar a aquests criteris, i fins i tot a la presumpció d'objectivitat, si es nega a Laporta la possibilitat de defensar els seus comptes en l'assemblea del club?
Tot i així, suposant que un procés administratiu independent confirmés l'existència d'un dèficit operatiu de certa magnitud, és inevitable preguntar-se per què se li atribueix caràcter delictiu, que és en realitat la insinuació que plana damunt l'afer. No perden diners tots els clubs? No n'ha perdut el Barça sota presidències anteriors? És habitual recórrer judicialment els comptes de la junta anterior? Ho és quan l'empresa ha guanyat quotes de mercat inèdites i situat el producte al capdamunt de tots els rànquings? El president del club va respondre negativament a aquestes preguntes quan anuncià, amb un sentit molt particular de la responsabilitat, que la decisió dels compromissaris havia estat “la decisió social més important de la història del Barça”. Potser sí, però on situa al Barça aquesta decisió?
Rosell no en té prou amb la presidència. Com el rei d'Aragó, gelós dels èxits militars del virrei de Nàpols, estima necessari perseguir el seu rival. En aquesta rancúnia hi pesa el fracàs en l'intent de forçar la dimissió de l'anterior president amb una moció de censura extemporània, però hi pesa sobre tot el fet que Laporta passarà a la història del club com el president del moment dolç, quan el Barça va enlluernar el món amb un joc inèdit d'una gran bellesa.
Rosell hereta un equip que encara donarà moltes satisfaccions als socis, però que difícilment repetirà els triomfs de l'era Laporta. Un equip és més que la suma d'onze jugadors, és també l'esperit que l'anima. El de Laporta, expansiu, eufòric, magnànim, i certament també impulsiu ha estat substituït per un de mesquí i despitat, que revela apocament davant el repte de mantenir el club a l'altura en què l'ha trobat. D'aquí ve una acció sols explicable en clau reactiva. Enfangant el predecessor, s'intenta que passi desapercebuda la pèrdua de caràcter del club, que podria deixar de ser el que ha estat amb Laporta: la primera institució global del país i la seva millor ambaixada. Potser ja és això el que es pretén. La roïndat de Rosell ja s'havia manifestat amb la decisió de retirar la presidència d'honor a Johann Cruyff, però quan veritablement ha tocat el fons de la infàmia ha estat amb el vot en blanc exhibit per ell i vuit membres de la seva junta en l'assemblea de compromissaris. Com si la pretesa neutralitat pogués dissimular la malícia amb què van assegurar-se que prosperés l'acció social de responsabilitat que ells mateixos havien impulsat. Ferran II va prendre tots els càrrecs a Gonzalo Fernández de Córdoba, però, més refinat que Rosell, va carregar-lo d'elogis i de títols per què l'enveja no fos tan flagrant.
Comentaris
Joan Laporta és el meu germà de cor , un noi honest , un gran president i un gran Català .Visca Joan Laporta i Estruch.
MARC-SABATES.COM
Professor Resines, malgrat que estic d'acord amb que Rosell i la resta dels 19 membres de la Junta, no haurien d'haver actuat d'aquesta manera, li apunto algunes de les raons que podien explicar perquè ho ha fet:
a) Segons la LLei de l'Esport si un club no té beneficis la junta ha d''avalar cada anys del 15% de les despeses de l'exercici anterior.
b) Des de la venda dels terrenys de Can Rigalt el 2006, el Barça té beneficis i la junta no va avalar cap exercici.
c) Si l'anterior exercici no hagués benefici, l'actual junta hauria de demanar un aval del 15% de les despeses de l'anterior exercici, que és de 486 Milions d’€ i el 15% representa 72,9M€ (12.129 Milions de pessetes!!). Dividits entre 20 membres toca per cap un aval de 3,65M€ (606,5 Milions de pessetes). Si un banc els hi dóna, han de pagar 1% d'interessos...(continua)
...(continua).. que representa 36.500€ anuals que repartits per 12 mesos, toca a pagar 3.041,6€ cada mes!!. Això cada any, a part de tenir les propietats i negocis embargats.
No creieu que això si que es realment un argument de pes perquè l’actual junta estigui agafant aquests riscos de perjudicar al Barcelona, de dividir el barcelonisme i la imatge de ser ells, els primers de portar als tribunals l’anterior president. Pagar més de mig milió de pessetes cada mes d’interessos són molt diners!!
No creu Professor Resines, que Rossell i la resta dels 19 membres, si haguès la més mínima possibilitat de continuar demostran que hi ha Beneficis a can Barça, i per tant no haver de demanar cap aval (i no pagar interessos), no ho haurien fet.
Vosté creu tant estúpids a aquesta gent, de posar en perill les seves propietats i negocis per fer la punyeta al Laporta o per anar contra la seva carrera política?
Manel. Si el Sr. Rossell canvia els criteris comptables, imputant-li coses al Sr. Laporta que s'hauria d'imputar a ell. D'aquesta forma alleugereix despeses de cara als comptes de l'any que ve. Serà molt curiós si les següents comptes es tanquen amb uns beneficis de 70 milions d'euros, fet que significarà q el Sr Rossell haurà de deixar de prestar aval. I majoritàriament gràcies a la seva capacitat literària comptable.
Article magistral dedicat a una persona magistral. Les mesquineses son pròpies dels acluquinats i mediocres.
Alba, el teu raonament té quelcom que no funciona. Si l'any passat hagués benefici tal com diu Laporta i Sala Mart¡, aquest any el Rosell i els 19 membres no hauria de demanar cap aval de 72,9M€. No entenc i m'agradaria que algú m'ho expliqués perquè fant tot aquest merder per haver d'avalar aquests diners?. Hauria estat molt més lògic que no haguessin dit res i aceptar els compes del Laporta i s'estalviarien l'aval (i els interessos que s¡on 3.040€ cada mes)!!
Es totalment il·logic!!.
Per mi és que realment hi ha un forat tant gran que no poden amagar-ho i per això han de demanar l'aval.En aquest sentit han volgut denunciar al Laporta, per aconseguir que l'ava sigui més petit.
Dit això, no sóc Rosellista, de fet em vaig fer soci fa tres anys just després de la moció de censura contra al Laporta per suport a ell i a la seva tasca al Barça. I això que visc a Alemanya i no puc anar al camp!
Joan Ramón RESINA: Aixó va pel teu article: PLAF, PLAF, PLAF, PLAF, PLAF, PLAF, PLAF, PLAF, PLAF... !!!!!! Considereu un fort i llarg aplaudiment... Quasibé em caurien les llágrimes i tot pel bé que ho has plasmat, noi et felicito!... Ara intentaré passar el teu article a tot el meu entorn i si pug també als mitjans argentins on tenen una especial admiraciò pel Joan LAPORTA del Barça d'en Messi... I no contestaré a comentaris de mes amunt, potser amb bona forma pero molt sectaris i malt intencionats... VISCA SOLIDARITAT.
Manel, tu creus de veritat que això només es redueix a diners???
pq posar.ho amb mans de la "Justicia" no ajuda gens a millorar els números si no a complicar-los
Roser,
La junta no postarà al Laporta a la justicia penal, només a la mercantil. Això durarà molt de temps, i més en el moment que Laporta en comptes de demanar el tribunal d'arbitratge de la Federació Espanyola que hauria pogut resoldre si els numeros són cap un costat o cap un altre en questió de mesos, ha estimat posar una querella criminal contra el Rosell i la Junta. Tot plegat fa que tindrem serial per 4 o 5 anys com a minim.
Trobo molt deprolable tot plegat. Això perjudicarà al Barça, a Rosell i al Laporta. Tots sortiran escaldats. Per això em pregunto perquè ho han fet. No crec que ho facin per puerjudicar només al Laporta
Jo no hi trobo cap altre explicació que sigui purament una questió de diners. M'agradaria que algú em poguès ajudar a aclarir que no es aixì.
Al company d'Argentina, si us plau, no veus que amb la teva resposta tu mateix et desqualifiques com a sectari?
SR. MANEL Bargalló, li recomano que torni a llegir una altra vegada l'article del Sr RESINA i oblidi per un moment les diferents auditories que han fet, Si un soci es presenta a la presidència del BARÇA, ja sap que es pot trobar?, Pot que hagi d'avalar o nó, el que explica el Sr RESINA, no és aquesta qüestió és el que Joan Laporta, el Barça, i Catalunya havíem aconseguit en aquests set anys, el reconeixement mundial com a entitat esportiva i al mateix temps CATALANA, la MILLOR DE LA HISTÒRIA, i no es pot dilapidar per una persona mediocre, envejosa i manejable pels poders fàctics espanyols-catal ans, s'han proposat destruir el projecte d'una persona el Sr. JOAN LAPORTA, sense importar-li que també ho farien amb el club.
Molt bé Resines. Només un detall. Aquest Gran Capitan, Gonzalo Fernández de Cordoba era en realitat Joan Ramón Folch IV de Cardona. Un robatori més de la nostra història que se l'han fet seva, els espanyols.
SR.MANEL Bargalló, el teu si que ets un sectari de Reagrupament, que confons als enemics, de vegades doneu pena, sempre atacant a aquests, (a patriotes catalans) i no als feixistes-espan yolistes, siguin d'aqui o de fora .
bon dia estimat manel,crec que aqui hi ha una confusio i m'agradaria explicar-te. Una NOVA junta ha de avalar sempre, encara que la junta anterior haguesi guanyat p.e. 100 mil.lions d'euros. ja que al ser nova ha de demostrar que pot generar beneficis, si despres del primer any genera beneficis ja no li caldra avalar, ja que aquests beneficis seran el seu aval. Per aques motiu s' apropien de la venda de terrenys, dels premis de mediapro, de la venda de yaya, endosen la perdua contable de henry al any anterior, provisionen 30 millions de la sentencia sogecable i els carreguen com perdues de l'anterior junta ja que si guanyen el judici magicament guanyen 30 kilos. Per tant totes les perdues que puguis generar les carregues a l'anterior junta, van fer el mateix al 2003. Per aquest motiu hi ha tant deficit acumulat a l'any anterior (continua)
Manel Bargalló: Evidentment to plegat és una suma d'interessos. És molt possible que la junta actual s'hagi mogut per el benefici personal propi per no haver de pagar l'aval, mentre que LV (que va fotre fora l'Espadaler ahir) ho feu per motius polítics i segurament RAC1 ho feu per algun compte pendent pel que fa a la relació entre periodistes i club.
Però el fet no justifica les maneres. Hom pot dir que vol regir-se pel que diu l'auditoria sense pretendre que és la única possibilitat. Hom pot presentar els comptes favorables i defensar enèrgicament la junta anterior. Hom pot vendre l'Eto o el Ronaldinho i fer-los grans reverències pels serveis prestats.
O pot comportar-se com va fer sempre el Nuñez, desacreditant tot jugador del que es volgués desprendre per por a que una mala decisió se li tiri en contra. Això és exàctament el que ha fer en Rosell. Deixar que Laporta fos insultat per evitar que tothom veiés la seva operació. Algú honrós ho faria a
D'acord Salvi, els espanyols fa segles qu'han transgiversat l'historia imposán obligatoriament a les escoles els seus interesos histórics i el mes gran de tots, la NEGACIO DE LA CATALANITAT DEL DESCUBRIDOR, CRISTOFOL COLOM. Fins on deu arribar el seu odi i enveija histórica que prefereixen disfrasar-lo d'italiá avans que considerar-lo catalá. Un exemple més de ara o mai cap a la defensa de la nostra patria, sense histories ni romansos.
En quand a vos senyor d'Alemania, jo fins ara no havía desprestigiat per a res a Rcat, al contrari pero els adveniments de Can Barça, m'han fet repensar al veure el suport que molts dels seus simpatitzans hi están donant a les difamacions per desprestigiar la personalitat d'en Joan LAPORTA. Si veu amb aixó molt odi, resentiment i enveija perque está ben clara que tot aixó a Si, no li fará ni pexigolles i seguirá endavant cap uns molt més bons resultats de lo esperat el 28N. El sectarisme comence dons pel soport a la difamaciò.
(continuacio) Una altre cosa es la responsabilitat civil. Fent aquest joc contable que he explicat abans i li sumes els 63 mil.lions de la primera setmana del Laporta, que estan als tribunals, mes els trenta mil.lions de les actes d'hisenda de l'epoca nuñez, i dona que la gestió de la junta de Laporta dona perdues. Si tot aixo ho envies als tribunals i com la justicia es tant lenta tu tindras els teus sis anys molt tranquils,si guanyes perfecte i si perds no passa res ja que estaries igual que si no haguessis fet la demanda de responsabilitat i com tot ho paga el barça. Et recomano que escoltis tot el podcast del Sala i martin que trobaras al blog de RAC1. No m'agrada el terme de Rosellista, crec que es un tipus tant mediocre que no es mereix un isme, prefereixo el terme post o neo nuñisme, ja que son els mateixos que estaven al darrera de nuñez. Manel espero que ho entenguis millor.
molt bo l'article,
M'he oblidat de dues operacions mes. La venda de chigrisnky (15 Kilos) i la no venda de Ibra, al ser cessio, la perdua contable no es produira fins l'exercici de l'any seguent
Moltes gràcies Josep Maria Salva. Ara per fi ho he entés. Ara em quadra tot. Està clar que el que volen el Rosell i la resta dels 19 directius és demostrar el proper any que hi ha beneficis i per això estan passant les despeses que poden a l'any passat al Laporta. No sabia el detall que sempre han d'avalar per ser nous a la Junta.
Respecte els comentaris contra la meva persona, em sap molt de greu que hi hagi persones que no sápiguen discutir sense insultar o desqualificar. Jo no he insultat a ningú i a més al meu primer comentari he deixat clar que estava d'acord amb molt del que diu el Professor Resinas.
Per acabar, com ja he dit, sóc soci del Barça "per culpa" del Laporta. Em vaig fer el 19 de setembre de fa tres anys, a l'aniversari del meu fill petit, just després de la moció de censura. Per cert el meu fill és diu Jan, entre altres coses en honor a ell i mai a la vida li hauria posat "Sandro"
article magistral professor. Aquest Rosell que en precampanya deia que volia imiitar a Mandela a Invictus entenia una altra cosa perquè en el Barça de Laporta ens agermanaven els títols i no calien ròssecs. perdó Rosells. Es un hijo de papá, producte de la pedrera nuñista, brou galdós del catalanisme més tronat i titella d'uns direcitius que han canviat el verd esplendorós de la gespa que ens ha fet campions de tot en els marrons (Migueli el de la furia espanyola dixit i assessor in pectore) dels seus comptes i diligències que només divideixen. Quin fixatge tan bó de Florentino.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.